GLÒRIA
El món sencer és ple de glòria:
Salve la glòria de les coses creades:
terra i cel,
sol i lluna,
estels i immensitats de l’espai:
Salve la companyonia
de totes les coses creades,
aire i vent,
núvol i pluja,
llum del sol i neu:
Tots com un riu d’eternes aigües
i els foscs corrents en les profunditats
de la mar
són plens
de glòria.
*
Alé de pau
a les muntanyes,
llum als horitzons
llunyans de la mar:
Esclats dels tudons a trenc d’alba
foc dels coloms al capvespre,
ovelles i bestiar
pasturant,
naixement d’innumerables insectes
comportament instintiu,
d’aranyes i formigues,
donen testimoni
de les riqueses de la bondat.
*
Censurable és maleir la vida.
Camps i blat daurat,
pendents i raïm que s’hi coloreja,
i fruits madurs
de pomers.
Aliments a taula
de càlides estacions,
i el nostre tros
cada fred hivern:
La ment que insisteix en el respecte
del proïsme,
per totes les
criatures d’avui,
per la vida al món sempre.
*
Que cada terra, cada llengua siga
pa i vi:
Treballs,
estacions de tren,
parades d’autobús,
al principi del viatge,
vols d’avió:
Tot l’art
sota la pròpia figuera,
visió de
l’home i de la dona.
*
Que els gests d’incomprensió
entre l’home i el món
no s’aferren a
l’absurd:
I potser veurem balls
en els rebedors dels àtoms,
la inquietud pel
tremp
art adelerat.
*
Carbó en les entranyes de la vall,
aigua transparent dels comalls,
espai de màquines
i energia:
Virtuts de l’aire fresc,
nous pous de vells significats:
Brises perfumades
com llum de sol en el ventre de
la gavina
ales que s’enlairen.
*
Tots hereus
(si no escopim la por
original del pecat
damunt de tot)
que proclamen les lloances de la glòria.
