David Rokeah
LA IL·LUSTRACIÓ POÈT&K METROPOLITANA & CONTINENTAL
Poesia d’arreu del món
Poesia hebrea
DAVID ROKEAH
(L’vov, Galítzia, 1916)

NIT A JERUSALEM
M’HAN VIST AL MERCAT
TARDOR 1971
PAU CELAN
AMB ELL MATEIX

¯
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 


 
 

NIT A JERUSALEM


I

Nit a Jerusalem! Respiro hores senceres
com pedra que, desperta, espera el rou;
no espero miracles. Al teu vilatge, enllà del mar,
et confessaràs divendres als peus d’un sacerdot
que no juga amb el seu déu: Ahiyesu
m’ha estimat!
 
 

II

Recordo que la pluja era com una paret
de vidre esmicolat. El pont que surava damunt l’aigua.
Les nostres imatges. Teníem gana i no de pa.
Els batecs del teu desfici eren a la meva mà i Déu
el poema entre nosaltres.
El cor inconfés sabia que Jerusalem era lluny.
 
 

III

El vent és a la porta. Vine
crido jo. Ningú no ve. S’ha aturat
la melodia. No hi ha pluja a l’horitzó. Vine
crido jo. I el vent respon xiulant.
La primavera,
ah la primavera: mirtils entre sarments
 
 

IV

Transformo la solitud
en mots escrits sobre paper cremat
per una guspira accidental. La nit a Jerusalem
és com el fons d’un mar batut per la lluna.
El meu poema arriba d’un altre planeta
 
 

V

Vas dir foc
i vaig veure dues pedres copejant-se
i els ulls d’una gata prenys.
Aquella nit la lluna feia el ple.
La mar es retirava
El meu desig madurà com móres de sang
 
 

VI

Saber clarament com lliri de mar
que és de nit. La foscor
sentir-la com rat-penat. Com una formiga
la dolçor. Deixar en l’arena
rastres de curses amoroses com un cranc.
Entaforar-se en la conquilla com una ostra
i esperar la tempestat
 
 


Traducció d’Eduard Feliu
David ROKEAH, Coloms missatgers aturats a l’ampit de la finestra, Edicions del Mall, Barcelona, 1985.

¯


 
 
 
 
 
 


 
 

M’HAN VIST AL MERCAT


M’han vist al mercat. Als miralls del mercat.
Vora la parada de tomàquets. Vora el peix
amb sentor d’algues. M’han vist triant
perles fetes de mà d’home, provant
el tall de ganivets damasquins.
M’han vist engegar estels,
jugar amb gats.
M’han vist sospesar somnis
que no poso en venda
 

Traducció d’Eduard Feliu
David ROKEAH, Coloms missatgers aturats a l’ampit de la finestra, Edicions del Mall, Barcelona, 1985.

¯


 
 
 
 
 
 


 
 

TARDOR 1971


Digues aire de la muntanya. Digues
aire de ferro de la muntanya a la tardor.
En aquesta quarta tardor de la guerra.
La primera de l’alto-el-foc al Canal.
Les primeres aranges de Bet-San
esperen el vaixell al moll. Ferro
a la pell de les aranges, a la carn dels alvocats.
Fruits assaonats al sol i a la guerra
per a les terres del nord.
Ferro en l’Adom Atic dels cellers de Zikhron
en aquesta quarta, setena, tardor
del meu amor. Mots de tardor:
estol de cigonyes migradores damunt els camps
de Laquís. Coses que cal fer:
excavar un pou a Tsofar
excavar un pou a Paran
 

Traducció d’Eduard Feliu
David ROKEAH, Coloms missatgers aturats a l’ampit de la finestra, Edicions del Mall, Barcelona, 1985.

¯


 
 
 
 
 


 
 

PAUL CELAN


Quan Paul Celan vingué a Jerusalem,
els mots codificats dels seus poemes s’escamparen
de la Porta de la Misericòrdia
a la Porta dels Lleons,
i no tornaren a ell fins a la mort.

De vegades, a Jerusalem,
el veig que amanyaga
la cabellera negra d’una noia
iemenita i m’adono que els ulls
palesen la sofrença de l’amor
que arribà tard.

Els mots que conjunyí
a tall d’anagramista
les tempestats congriades entre els mots
i els senyals damunt la paret
són els silencis de després, el poema
de després

 

Traducció d’Eduard Feliu
David ROKEAH, Coloms missatgers aturats a l’ampit de la finestra, Edicions del Mall, Barcelona, 1985.

¯


 
 
 
 
 


 
 

AMB ELL MATEIX


L’home passa comptes amb ell mateix, es viu
ell mateix, es menja ell mateix
i allò que estima més. De les entranyes
de la mare a les de la terra: a ell mateix. Va al bosc
i cerca la pròpia ombra. Va a la vora del mar
i veu la seva ombra i l’ombra dels penya-segats
de la costa salpant plegades
a l’altra banda del mar. Veu coses en somni
les veu despert: la camamilla del camp
crida d’enveja. Hi ha al camp la teva enveja,
hi ha al camp la teva ombra i l’ombra dels xiprers
que guarden la teva ombra. L’home passa comptes
amb ell mateix. Amb el seu passat clivellat
com l’escorça d’una vella olivera. Tempesta
a les muntanyes, tempesta a la riba del mar.
L’esclat del llamp il·lumina com màquina fotogràfica
cares que esdevindran record
poemes que seran testimoniança
 

Traducció d’Eduard Feliu
David ROKEAH, Coloms missatgers aturats a l’ampit de la finestra, Edicions del Mall, Barcelona, 1985.

¯






 

È