NOMÉS PER TU

 

Encara un any. Un any que et dec a tu:
què fóra jo, si amb el foc dels teus besos
dia i nit no guarissis el meu cor
enfredorit i la vida que em fuig?

Allunyes el glaçat hivern i portes
la verda primavera, l’estiu d’or,
dels teus dits ve la flor, el cant d’ocell,
els teus braços m’abracen amb la pau

de la nit i amb la calma de les albes.
Només per tu sóc capaç de portar
la càrrega ferotge, el tedi, un món

que ja no té sentit, els vuitanta anys:
que jo, voltat d’ombres tortes, sinistres,
esperança i conhort trobi al teu cor.
 

TU ETS LA NIT

 

Dels llavis teus s’envola el vent nocturn,
el llac m’envolta amb la suau i negra,
misteriosa claror dels teus ulls;
els flocs dels teus cabells, el núvol fosc.

La teva falda fa remor de fulles,
el dring fervent i manyac de campànules
que es deixondeixen és la teva veu,
les aigües xiuxiuegen el teu nom.

Vinclant-se sobre arbustos desesmats
la lluna de tardor pren el teu rostre,
la teva ànima encén un mar d’estels:

ets en la nit pertot al meu voltant,
tu mateixa ets la nit, i sóc feliç
d’adormir-me en la calma dels teus braços.