MÁRTON
KALÁSZ
(Somberek, 1934)
MIGRACIÓ
TRAVESSANT
LA PASSAREL·LA
HÖLDERLIN;
FRAGMENT DE PASSEIG

MIGRACIÓ
Ara es converteix la fulla
en una altra cosa, en no fulla.
Puc observar des de la meva finestra
la seva transfiguració en mil·límetres
de dia en dia;
però després sense mi
serà de sobte un gran cor groc.
I jo he perdut dormint aquell moment—
mai no podré saber quan
passà! Si em buscava amb la vista
o només mirava el blau buit
tardorenc de la finestra: on seria—
i si m’estigués allà, valdria la
pena
d’iniciar-me en el misteri d’aquesta
reencarnació;
així, just abans de la mort.
Traducció
de Balázs Déri
Selecció
de textos d’autors hongaresos, AELC, Barcelona, 2003

TRAVESSANT LA PASSAREL·LA
com si un anyell hagués de tras-
passar una passarel·la estreta, s’espaventa
entorn seu cel, terra, damunt seu fulla que
es posa a polsar, el blat esgrogueint-
se, el pàmpol temen: què et passarà?
el bosc
mussita, t’encoratja de lluny, com si ajudés,
l’anyell està sol, i hauria de tras-
passar la passarel·la estreta — (dic:
així
temen les paraules en el blanc, titubejants
si tinguessin ulls, mirarien suplicant)
com un anyell que es decidís
es compadís, traspassa la passarel·la,
serà temerari
un anyell lleuger, vertader: malgrat no creure
que
l’ajuda que l’esperis amb braços oberts
allà
Traducció
de Balázs Déri
Selecció
de textos d’autors hongaresos, AELC, Barcelona, 2003

HÖLDERLIN; FRAGMENT DE PASSEIG
Vagarejant pel prat, a l’extrema
vora del camí vaig veure un paper de color
d’os, arrugat —el Sol
l’il·luminava, el vent empenyent-lo el
feia sorollar.
De sobte el recollí, dins la serenitat
boirosa
de la fi d’hivern; el vaig descargolar, el vaig
posar
davant els ulls — suara sense comprendre, ara
descobrint:
al paper ferit, de biaix, un bell,
estrany fragment de partitura. En gargots, amb
la mà tensa,
desordenat, sense línia, amb signes i
no marcat.
Esperava, fixant-me en el cel fred
— escoltant de dalt del turó l’arbre solitari,
la ciutat, els prats dels pendissos.
Després, barbotejant a tots amb dolor:
I vosaltres, i arreu nostre, des de quan
no hi ha cap harmonia; només una veu reconciliant,
aquest ni en veu baixa, ni en veu alta, alegria,
des de quan —
Traducció
de Balázs Déri
Selecció
de textos d’autors hongaresos, AELC, Barcelona, 2003

|