Márton Kalász
LA IL·LUSTRACIÓ POÈTICA METROPOLITANA & CONTINENTAL
Poesia d’arreu del món
Poesia hongaresa
 

MÁRTON KALÁSZ
(Somberek, 1934)


MIGRACIÓ
TRAVESSANT LA PASSAREL·LA
HÖLDERLIN; FRAGMENT DE PASSEIG















 
 

MIGRACIÓ
 
Ara es converteix la fulla
en una altra cosa, en no fulla.

Puc observar des de la meva finestra
la seva transfiguració en mil·límetres
de dia en dia;
                      però després sense mi
serà de sobte un gran cor groc.

I jo he perdut dormint aquell moment—

mai no podré saber quan
passà! Si em buscava amb la vista
o només mirava el blau buit
tardorenc de la finestra: on seria—

i si m’estigués allà, valdria la pena
d’iniciar-me en el misteri d’aquesta
reencarnació;
                       així, just abans de la mort.
 
 


Traducció de Balázs Déri
Selecció de textos d’autors hongaresos, AELC, Barcelona, 2003


 
 
 
 
 
 
 
 
 


 
 

TRAVESSANT LA PASSAREL·LA
 
com si un anyell hagués de tras-
passar una passarel·la estreta, s’espaventa
entorn seu cel, terra, damunt seu fulla que
es posa a polsar, el blat esgrogueint-

se, el pàmpol temen: què et passarà? el bosc
mussita, t’encoratja de lluny, com si ajudés,
l’anyell està sol, i hauria de tras-
passar la passarel·la estreta — (dic: així

temen les paraules en el blanc, titubejants
si tinguessin ulls, mirarien suplicant)

com un anyell que es decidís
es compadís, traspassa la passarel·la, serà temerari
un anyell lleuger, vertader: malgrat no creure que
l’ajuda que l’esperis amb braços oberts allà
 


Traducció de Balázs Déri
Selecció de textos d’autors hongaresos, AELC, Barcelona, 2003


 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 


 
 

HÖLDERLIN; FRAGMENT DE PASSEIG

 
Vagarejant pel prat, a l’extrema
vora del camí vaig veure un paper de color d’os, arrugat —el Sol
l’il·luminava, el vent empenyent-lo el feia sorollar.
De sobte el recollí, dins la serenitat boirosa
de la fi d’hivern; el vaig descargolar, el vaig posar
davant els ulls — suara sense comprendre, ara descobrint:
al paper ferit, de biaix, un bell,
estrany fragment de partitura. En gargots, amb la mà tensa,
desordenat, sense línia, amb signes i no marcat.
Esperava, fixant-me en el cel fred
— escoltant de dalt del turó l’arbre solitari, la ciutat, els prats dels pendissos.
Després, barbotejant a tots amb dolor: I vosaltres, i arreu nostre, des de quan
no hi ha cap harmonia; només una veu reconciliant,
aquest ni en veu baixa, ni en veu alta, alegria, des de quan —
 

Traducció de Balázs Déri
Selecció de textos d’autors hongaresos, AELC, Barcelona, 2003