Amunt, hongarés, la pàtria timplora.
Ara o mai! Amunt, que ja ha arribat lhora!
Volem ser un poble desclaus, o un de lliure?
Toca a fer la tria de com volem viure!
Al Déu dels hongaresos,
li jurem
que el ferro que ens té presos
trencarem!
Com a esclaus encara vivim condemnats.
En les seues tombes, els avantpassats
es revolten: lliures van viure i morir
i en la terra esclava no poden dormir.
Al Déu dels hongaresos,
li jurem
que el ferro que ens té presos
trencarem!
Maleïts aquells qui, quan la pàtria
els crida,
no donen per ella, si cal, fins la vida;
aquells qui, la vida, se lestimen més
que el sagrat honor del poble hongarés.
Al Déu dels hongaresos,
li jurem
que el ferro que ens té presos
trencarem!
No la vil cadena, lespasa lluent
fa brillar el braç que la branda al vent.
Poble meu, cadena dus al coll penjada;
vella espasa nostra, on jaus amagada?
Al Déu dels hongaresos,
li jurem
que el ferro que ens té presos
trencarem!
Dir-nos hongaresos de bell nou serà
digne de la fama que antany ens honrà;
la infàmia de segles del jou que hem patit,
haurem de rentar-la a força de pit!
Al Déu dels hongaresos,
li jurem
que el ferro que ens té presos
trencarem!
Davant dels sepulcres on vindran els nostres
néts a recordar-nos, elevant els rostres
cap al cel, diran en oració
els noms dels seus avis, plens democió.
Al Déu dels hongaresos,
li jurem
que el ferro que ens té presos
trencarem!
15 març 1848
FÓRA JO UN ARBRE...
Fóra jo un arbre, si tu flor dun arbre;
si tu rosada, fóra jo una flor;
si un raig de sol, jo fóra la rosada
només perquè sunís el nostre ser.
Si tu fores, xiqueta, el paradís,
llavors em tornaria jo una estrela.
Si tu fores linfern, xiqueta, amb tal
de ser amb tu jo mhi condemnaria.
Traducció
dEduard J. Verger
