György Somlyó
LA IL·LUSTRACIÓ POÈTICA METROPOLITANA & CONTINENTAL
Poesia d’arreu del món
Poesia hongaresa
GYÖRGY SOMLYÓ
(Balatonboglár, 1920 - Budapest, 2006)

DORM
FAULA D’UN MOT
FAULA-COSMOGONIA
FAULA DEL NOM
FAULA DEL MATÍ I DEL VESPRE
FAULA DE L’ACTE D’ESCRIURE

¯
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 



 
 
 
 

DORM
 
Ella dorm, i en lliscar els plecs del cobertor
descobreixen la forma del seu cos transparent.
Viuen en ella el flux i el reflux de la mar
i el seu cos, com la mar, es manté dins la llum.

Com la mar, al seu cos tranquil i tremolós
s’apleguen les remors més tènues del dia,
i quan la consciència se submergeix més fonda
toca l’eternitat amb una ala del son.

Ella dorm, com planeta que reposa dins l’èter
figurat pel seu llit. Qui sap quantes vegades
ha girat en el cercle de gravitacions

del son inexplorable que no es pot amidar.
Ella ompli un minut de l’univers errant
amb el secret tan pur que batega al seu cos.
 
 


Traducció d’Eduard  J. Verger

¯


 
 
 
 
 
 
 
 



 
 
 
 
 

FAULA D’UN MOT
 
el vas aprendre com un aliment amb
els altres dolços mots de la llengua materna
el vas aprendre dolç als llavis de ta mare
mama papa pupa papi pipi tata
i hom bo i cel blau i Lola va
l’empres com tots els altres adoptats
per la teua raó i tenen una raó
l’encaixes com els altres en les frases
amb tascons al final i unes cunyes d’afixos
te’l trobes quan llegeixes els diaris
tu mateix l’insereixes als diaris
és un nom com qualsevol altre
només amb una lletra més que vida
i cada dia el dius tantes voltes com vols
el to com tots els altres no canvia
el vas aprendre com un aliment i d’aleshores
ençà que vius amb ell, amb ell actues, el fas viure
paràsit microscòpic de la teua consciència
el dius tantes vegades com vols cadascun dia
el vas  aprendre com un aliment el vas
prendre dels llavis de ta mare i ara pots
dir-lo enmig d’una frase amb el nom de ta mare
el vas aprendre com un aliment vius amb ell
ell viu de tu cada dia tu el dius i no saps
el que dius el més buit dels llocs comuns el signe
de l’absència de signe semàntic del no-res
tantes voltes com vols el dius cadascun dia
i no has dit res de res ni tampoc saps
que no has dit res de res ni tampoc saps
que si sabesses cada volta que ho has dit
cada volta n’hauries de morir.

Traducció d’Eduard  J. Verger
Reduccions, 88 (octubre 2007).

¯


 
 
 
 
 
 
 
 
 



 
 
 
 

FAULA-COSMOGONIA
 
Els insectes nocturns a l’entorn de la llum
Les estrelles entorn de les estrelles
Els meus pensaments entorn de tu
Jo a l’entorn del no-res
El no-res entorn meu

Els meus pensaments a l’entorn d’ells mateixos
Tu a l’entorn dels meus pensaments
El no-res al teu entorn
Els insectes nocturns a l’entorn del no-res
Les estrelles al meu entorn

Jo a l’entorn dels meus pensaments
Les estrelles al teu entorn
Els insectes nocturns entorn de les estrelles
La llum entorn dels insectes nocturns
El no-res a l’entorn de la llum

Les estrelles entorn d’elles mateixes
Els insectes nocturns a l’entorn d’ells mateixos
Tu entorn de tu mateix
Jo entorn de mi mateix
L’entorn de tot a l’entorn de l’entorn
 
 


Traducció d’Eduard  J. Verger
Reduccions, 88 (octubre 2007).

¯


 
 
 
 
 
 
 
 
 


 
 
 
 
 

FAULA DEL NOM

 
Altra volta.
Com des de qui sap quan.
Vogeixen lentament cap avall... O bé cal dir més aviat: amunt?
Si no hi havia ja cap nom de res.
N’hi ha?
Què és allò que vogeix lentament cap avall? O cap amunt?
I què és això sobre què cau? O a què puja?
I què és això difús, això a penes, això més innominable que  l’innominat que se sent ........—o que fa?— quan cau l’un sobre l’altre? Quan toca l’un en l’altre i s’hi ........estén. I després ho travessa. I es torna allò altre. Què es torna?
I què és aqueix tocar de quelcom altre, igualment, en allò altre, què és aqueix
........encontrar-se, travessar-se, l’un tornar-se l’altre, quan...
...però com ho podria dir, posat que no tenen nom...
...quan, però tothom ho sap, quan allò que és visible (o allò que en diem tal) esdevé .......llentament invisible (o allò que anomenem així)... i tot això s’esdevé ara un poc ........més tost o un poc menys tard. Més tost? Com què? Menys tard? Com on?
Com puc dir jo llur nom quan és com si res no tingués nom encara —o ja? Com si
........s’hagués repetit tant llur nom, repetit fins a...
TARDORTARdorTardortarDORTARDOR o potser DARTOR o més aviat
........TRADOR i si TADROR i per què no TRAROD o més aviat fins i tot
........TARDORTARDORTARDORTARDOR
Però jo no en sé el nom, només sé lentament que vogeixen i que l’un esdevé l’altre i ........que més prompte i que menys tard i que altra volta com des de qui sap quan... Altra volta.
 

Traducció d’Eduard  J. Verger
Reduccions, 88 (octubre 2007).

¯


 
 
 
 
 
 
 
 
 



 
 
 
 

FAULA DEL MATÍ I DEL VESPRE
 
Amb tu m’adorm i amb tu em desperte
Miracle repetit sense parany
Cada tres dies cada dia

Davant de mi et vesteixes davant de mi et despulles
Matí i vespre
                      com el matí i el vespre

El matí sempre és el mateix
                                            el matí
No hi ha cap altre vespre
                              més que el vespre

Tant que jo amb tu m’adorm i amb tu em desperte
Cada dia s’esborra novament
Cada dia que passa des que jo
Amb tu m’adorm i amb tu em desperte

Present meu immutable

Astre que tens el zenit solament al meu cel
Estrella certa
                      al matí sobresurts de la boirina
I al capvespre et pons sempre en el meu llit

Jo mesure el meu temps per la teua nuesa

Els meus instants defallents els recullen
Els dies del teu cos i les nits del teu cos

Primer impuls dels meus nervis a l’alba
i últim trajecte de la nit

Clima de la meua natura

Geometria de les meues corbes

Lluna que corre en la finestra del meu tren

Límit dels meus càlculs

M’acabe on tu comences

De mi dependràs sempre
Jo sempre de tu
 
 


Traducció d’Eduard  J. Verger
Reduccions, 88 (octubre 2007).

¯


 
 
 
 
 
 
 
 
 


 
 
 
 
 

FAULA DE L’ACTE D’ESCRIURE



Foragite de mi el desesper per a poder escriure.
Escric per a foragitar lluny de mi el desesper.
No hauria de lliurar-me del tot al desesper per a poder escriure?
No hauria de renunciar del tot a escriure per a poder foragitar lluny de mi el desesper?

 

Traducció d’Eduard  J. Verger
Reduccions, 88 (octubre 2007).

¯