HABITACIÓ A LA «ROCCA»

Inventari de la meua mort:
un llit, una cadira, un espill,
un calendari vell
penjat rere la porta,
en la tauleta de nit un got,
una ràdio de galena però és de l’infermer,
un termòmetre calent en el calaix,
vint mosques que van amunt i avall,
Le grand Meaulnes, no, l’he perdut, ja no el tinc.

LA PARADA

Amb un gelat al davant
i la mort en la ment,
assegut en un bar de Piazza Marina,
mire com s’estimen dues mosques en la meua mà,
talment batecs
sent martells colpejar en les vies,
em pregunte per què visc,
quin crit o quina caiguda m’espera darrere el cantó,
rememore un altre sol roent com aquest
sobre el meu cap rapat de soldat,
una altra espera, una altra fugida, un altre cau.
Ara pague, m’alce, aquest dia s’ha malmés,
aquest i els altres d’abans, sóc un home infeliç.

BESTIARI

Un gall facinerós
és el sol dins el teu puny:
fa aldarull de plomes d’or.

Però en l’enganyosa aigua
de les teues parpelles es desploma
un falcó bru, s’hi amaga
una aterrida coloma.

VERSOS D’HOSPITAL

1. CONTENCIÓS
 

Entre el meu cor que vol morir
i el meu cos que vol viure,
quina disputa sense fi!
Cada u crida les seues raons,
cap no escolta les de l’altre...
Tota la nit es consumeix així.
«Un doble somnífer» aconsella el metge
i jo ho faig humilment...
Per a despertar-me de nou al cap de tres hores
entre quatre parets totes fosques
amb un cor que vol viure
i un cos que vol morir.
 
 

2. VERSOS SEMISERIOSOS PER A SALUDAR
 

He escrit o dit «adéu» moltes vegades.
A un amic mort.
A una dona que em deixava o a qui deixava.
A un sol bell que es ponia.
A una ciutat, a un estiu. A cada estiu.
Dir-li-ho a la vida, a la vida sencera,
és simple educació.

Ho dic ací, de la cambra 323B estant,
a través d’una porta ajustada,
agitant un dèbil mocador,
com des d’una finestreta de tren,
tot esperant que l’infermer
vinga a fer-me la lavativa 
i a depilar-me el pubis
per extrema polidesa
abans d’anar-me’n...
P.S. Poema
        escrit contra el mal d’ull...

DOS EPITAFIS

1. PER A JOLE (1920-45)
 

Quan de menuda et quedaves sola en la foscor
ploraves després tota la nit en els nostres braços.
Ara que sola vas per un lloc obscur,
i el vent espargeix fulles sobre la teua llosa,
qui t’agafa de la mà, qui et consola?
Estàs darrere un mur, i la teua veu ja no se sent;
ningú no ens demana ja notícies teues;
i en els nostres braços no dorm ja ningú.
                         Els pares el posaren
 
 
 

2. PER A SI MATEIX

                                        Hic situs, luce finita

Tu vagament em repugnaves:
el teu pit estret, la teua supèrbia,
la teua vocació de morir...
i aquella abjecta vacil·lació a condemnar-se...

Hem estat junts durant molts anys
com a enemics pels camins del món:
aquest és el moment de reconciliar-se.

Grapat de no res, pacífic cor,
quant de silenci per fi dins de tu!