HUGO
CLAUS
(Bruges, 1929)
ESCRIC DE
TU
ESCRIC DE TU
La meua dona, el meu altar pagà
Que acarone amb dits de llum.
El meu bosc jove on hiverne.
El meu signe neguitós, impúdic
i feble,
Escric el teu alé i el teu cos
En paper pautat
I a cau dorella et promet horòscops nous
I et prepare de nou per a viatges arreu del món
I per a una estada en qualsevol Àustria.
Però amb els déus i les constel·lacions
La felicitat també es cansa mortalment
I no tinc ni casa, ni tinc llit
Ni tan sols em queden les flors daniversari.
Escric de tu en aquest full de paper
Mentre tu, com un hort pel juliol, creixes i
floreixes.
Traducció
de Germain Droogenbroodt i Vicent Martínez
Trenta-tres
poetes flamencs, «Acadèmia dels Nocturns», Universitat
de València, 1990.
|