ELS TEUS JERSEIS...

Els teus jerseis i els teus xals blancs i vermells
i les teues calces i les teues bragues
(fetes amb amor, segons la publicitat)
i els teus sostenidors (hi ha poesia en aquests teixits
sobretot quan els portes)
tot escampat en aquest poema
com en la teua cambra.

passeu, passeu, lector, poseu-vos bé,
compte, no entropesseu amb la sintaxi ni amb les sabates,
seieu

(mentre ens besem per un instant
en aquesta frase entre parèntesis, així
el lector no ens podrà veure) ¿què us sembla?
Aquesta és una finestra oberta a la realitat.
Tot el que hi veieu existeix,
¿no és tot com en un poema?