ODISSEU
La casa era quieta. Séiem a taula.
Escoltàvem com començava el silenci.
Les hores sencallaven en la nit
de sempre. Penèlope teixia.
Jo reflexionava sobre una paraula per restablir
el temps,
la por a la mort. «He de viatjar.»
Ella comptava tranquil·la els punts.
La mort hi era present, però no shi manifestava.
Lligat al pal amb els canells sagnants,
el verí de les sirenes, la cançó
mortal.
Em despertava neguitós. Lobscur shi
quallava,
un silenci de cera. Els déus existeixen,
lluny dací.
