Charles Ducal
LA IL·LUSTRACIÓ POÈTICA METROPOLITANA & CONTINENTAL
Poesia d’arreu del món
Poesia neerlandesa
 

CHARLES DUCAL
(Leuven, 1952)


ODISSEU

¯
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 



 
 
 
 

ODISSEU


La casa era quieta. Séiem a taula.
Escoltàvem com començava el silenci.
Les hores s’encallaven en la nit
de sempre. Penèlope teixia.
Jo reflexionava sobre una paraula per restablir el temps,
la por a la mort. «He de viatjar.»
Ella comptava tranquil·la els punts.
La mort hi era present, però no s’hi manifestava.

Lligat al pal amb els canells sagnants,
el verí de les sirenes, la cançó mortal.
Em despertava neguitós. L’obscur s’hi quallava,
un silenci de cera.  Els déus existeixen,
lluny d’ací.



Traducció de Germain Droogenbroodt i Vicent Martínez
Trenta-tres poetes flamencs, «Acadèmia dels Nocturns», Universitat de València, 1990.

¯
 
 
 
 
 
 
 

Tornar amunt