LA FRUITA ÉS A CASA

La fruita és a casa; ella colpeja la nou miraculosa
audible és el so de la fusta finida
de les llavors que engruna raja l’oli fins a la llàntia.
No hi ha goig que faça més lleuger el cos;
en els núvols, ella pot travessar les cambres;
del peluix, n’espolsa pols que balla or al sol.
La vinya fa un coll de núvols
damunt les mosses dels cànters, els polzes són
tibants:
greu, frena les hores festives.

La nit brunz de felicitat;
hom n’estima l’afany,
les aixelles dibuixen rotles en la seda de la roba.
Després la llum cedeix i espera
la saviesa que esgarra de l’almanac,
tem pel salt nocturn del dia intercalat.