Willem M. Roggeman
LA IL·LUSTRACIÓ POÈTICA METROPOLITANA & CONTINENTAL
Poesia d’arreu del món
Poesia neerlandesa
 

WILLEM M. ROGGEMAN
(Brusel·les, 1935)


POEMA AMB SILENCI ENCASTAT

¯
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 



 
 

POEMA AMB SILENCI ENCASTAT


Així voldria escriure.
Com guspira el sol al got
i fa que el vi espurnege
en la taula blanca del jardí.
Com passeges per un museu
i zumzumeges: «aquest quadre,
voldria tenir-lo,
faria bonic al saló,
el contemplaré cada dia
i mai no me’n cansaré.»
I penses sorprés aleshores:
«Açò és una declaració d’amor.»
Però saps que l’amor mai no és
el que creies que seria.
Et mires les mans i penses:
«I a qui acaronaran
abans no siguen lletges i arrugades?»
Però ja ho saps: amb ningú
pots callar com amb ella,
i somrius perquè hi ha aqueix tast altra vegada.
Assaboreixes un tall de sol
que a poc a poc se’t fon a la llengua.



Traducció de Germain Droogenbroodt i Vicent Martínez
Trenta-tres poetes flamencs, «Acadèmia dels Nocturns», Universitat de València, 1990.

¯
 
 
 
 
 
 
 

Tornar amunt