DESPRÉS

Després d’haver oblidat les lleis
del comiat & de la tardor
a l’espelma ja no hi ha gens de cera
els xiquets que han crescut amb el seu idioma
propi
i ningú no el bevia,
malgrat que no estava picat,
el vi que quedava a la taula.

De l’espill apreníem
el que vaig profetitzar
Un somrís enlairat
lluitant contra les línies del dolor
Lletres, bitllets de tren i periòdics llançats
i amb ells les dates de l’esperança i del moviment
tornar a veure amics que se’n van anar
i que no van resultar ser-ho.

He rebutjat la quimera
sense no deixar
que la veritat no es fes solitud.