RENTAPLATS

En l’amor som perfeccionistes.
Dates. Hores. Conills ensinistrats.

No tenim problemes de caiguda del cabell.
Tres cops al dia marea alta de frases fetes.

De dotze a dues, begudes fresques.
Acció detergent dels diaris.
Adela amb les cortines davant finestres retòriques.

Ja és hora de fer literatura eròtica
—dius—
i et cases amb el rentaplats.
 
 

PROPIETAT PRIVADA

Qui dels dos recorda encara
el viatge que vam fer a Itàlia.

Ens allotjàrem
al Teatro alla Scala.
A la mateixa boca de l’òpera.
Amb vistes al geni.

Ens observàvem fixament
tallant l’aire amb la mirada.
Al teu espressivo de soprano
tot seguit responia el meu tenor.

Ara callem obstinats
davant el plat florit

encara que
no tenim motius per a queixar-nos.

Hem pagat els deutes. Hem acabat de fer-nos la casa.
La mort ja és propietat nostra.
 
 

PER NADAL

Per Nadal es pot a la fi
desconnectar el telèfon.
Si neix Déu
ja tocarà la veïna.

Miro Casablanca
amb les mateixes ganes
de digressió que sempre.

Em diverteixo amb la solitud.
Al costat llet calenta amb mel.

El sisè dit de la mà
tecleja lletres.

No escriuré res més.
El que queda del vespre
és intocable.
 
 

EL NOU SEGLE

El nou segle no ens ha sorprès
és poc més de mitjanit i ja ens parlem de tu

La teva roba és al costat del llit
La meva americana, una bandera pirata.

Les notícies del temps alerten
del camí relliscós de la història.

La pregunta i ara què
la deixem a la revetlla.

Ens parlem en focs artificials.
un nom maldormit a la boca.

Al laboratori analitzem el nostre esmorzar
314 calories en un plat blanc.

Tancats amb cremallera
dins una armilla antivida.
 
 

ELS NENS DELS MEUS POEMES

Els nens dels meus poemes:
la nena que mira d’amagat la nació
el nen de sis anys
amb galtones de maduixa.
ja volten els quaranta.

No en tenen prou amb jocs de màgia
per navegar segurs pel son.
Combaten el sobrepés. Tenen problemes de fe.
S’estimen més els viatges en grup.
A fora és més segur. Monitors a l’abast.
Infermers. Psicoterapeutes. Capellans.
Es vacunen contra la utopia.

Però de sobte torna la primavera. Com un anagrama.
Un dia més llarg que el menú. Rosers en flor.
I a la fi la banalitat que enyorem tant.
Un jardí als llavis