Eugénio de Andrade
LA IL·LUSTRACIÓ POÈTICA METROPOLITANA & CONTINENTAL
Poesia d’arreu del món
Poesia portuguesa
EUGÉNIO DE ANDRADE
(Póvoa de Atalaia, 1923 - Porto, 2005)

HI HAVIA...
ÉS QUAN LA PLUJA CAU...
LA MÀ, LA TERRA PROMESA...
ARA SÓN ELLES...
AQUEST PAÍS...
CALLA, LA LLUM CREMA...
JO HE VIST AQUESTES MURALLES...
MIRA, JO NO CONEC...
SÉ ON EL BLAT IL·LUMINA...
QUÈ HAS FET DE LES PARAULES?...
SOBRE ELS GATS

¯






























 
 

HI HAVIA...


Hi havia
una paraula
en la fosca.
Minúscula. Ignorada.

Martellava la fosca.
Martellava
el fons de l’aigua.

Del fons del temps,
martellava.
Contra el mur.

Una paraula.
En la fosca.
Que em cridava.
 


Traducció de Vicent Berenguer
Eugénio de ANDRADE, Matèria solar, Ed. Gregal, València, 1987

¯


 
 
 
 
 
 
 


 
 

ÉS QUAN LA PLUJA CAU...


És quan la pluja cau, és quan
se’l mira lentament com brilla el cos.
Per dir-ho la boca és molt poc,
calia que també les mans
veiessen aquesta claror, que d’ella fessen
no sols la música, sinó la casa.
Totes les paraules parlen d’aquest foc,
fan gust a la pell d’aquesta llum banyada.
 


Traducció de Vicent Berenguer
Eugénio de ANDRADE, Matèria solar, Ed. Gregal, València, 1987

¯


 
 
 
 
 
 
 


 
 

LA MÀ, LA TERRA PROMESA...


La mà, la terra promesa
cada volta més distant, sols la mà
coneix encara el camí.

Un cos no és casa de la tristesa
i jo sempre m’he aturat a l’entrada
de la pedra de l’estiu.

Oh pedra pedra —pedra d’alegria.
Exasperada.
 


Traducció de Vicent Berenguer
Eugénio de ANDRADE, Matèria solar, Ed. Gregal, València, 1987

¯


 
 
 
 
 
 
 
 


 
 

ARA SÓN ELLES...


Ara són elles les que tenen el teu rostre,
les paraules; i no sols el rostre:
el sexe i la trèmula alegria
que fou sempre sentir-lo despert.
Sense paraules ja no som res;
estan ara de perfil, repara
com reflecteixen el que de juvenil
hi va haver sempre en tu, el mateix somrís
sols que un poc menys cansat
i el caminar a penes menys lent.
 


Traducció de Vicent Berenguer
Eugénio de ANDRADE, Matèria solar, Ed. Gregal, València, 1987

¯


 
 
 
 
 
 
 


 
 

AQUEST PAÍS...


Aquest país és un cos exasperat,
la llum de la boira arran del pit,
la febre alta a l’entorn de la cintura.

El país del qual et parle és el meu,
no en tinc un altre on encendre el foc
o collir amb tu el lila dels matins.

No en tinc un altre, ni això importa,
aquest arriba i sobra per a repartir
amb els corbs —som amics.
 


Traducció de Vicent Berenguer
Eugénio de ANDRADE, Matèria solar, Ed. Gregal, València, 1987

¯


 
 
 
 
 
 
 


 
 

CALLA, LA LLUM CREMA...


Calla, la llum crema entre els llavis
i l’amor no s’imagina, sempre
l’amor busca, palpa en la fosca,
aquesta cama és teua? és teu aquest braç?
m’enfile per tu de branca en branca,
respire vora la teua boca,
s’obri l’ànima a la llengua, em moriria
ara si m’ho demanasses, dorm,
mai no va ser fàcil l’amor, mai,
també la terra mor.
 


Traducció de Vicent Berenguer
Eugénio de ANDRADE, Matèria solar, Ed. Gregal, València, 1987

¯


 
 
 
 
 
 
 


 
 

JO HE VIST AQUESTES MURALLES...


Jo he vist aquestes muralles assolar-se
sobre el riu —estaven calmes les aigües
de setembre, i successives.

M’acomiadava de les fulles,
també jo amania aquest abandonament
de la ciutat i de les seues ànimes.

Jo he vist aquelles muralles.
Eren espesses tosques fredes.
S’assolaven, quan les mirava.
 


Traducció de Vicent Berenguer
Eugénio de ANDRADE, Matèria solar, Ed. Gregal, València, 1987

¯


 
 
 
 
 
 
 


 
 

MIRA, JO NO CONEC...


Mira, jo no conec ni els meus dits
rosegats de desig, et tocava la camisa,
descordava un botó,
t’endevinava el pit color de blat,
de colom torcàs, diria jo,
l’estiu quasi a la fi,
el vent en els pins, la pluja
es pressentia en els flancs,
la nit, no tardaria la nit,
jo volia l’amor, aquesta lepra.
 


Traducció de Vicent Berenguer
Eugénio de ANDRADE, Matèria solar, Ed. Gregal, València, 1987

¯


 
 
 
 
 
 
 


 
 

SÉ ON EL BLAT IL·LUMINA...


Sé on el blat il·lumina la boca.
Invoque aquesta raó per a cobrir-me
amb el més fràgil mantell d’aire.

El son és així, permet al cos
aquest abandó, ser en el si de la terra
l’alegria promesa sols a l’aigua.

Dic que he estat ací, i ara vaig
al camí d’un altre sol més blanc.
 


Traducció de Vicent Berenguer
Eugénio de ANDRADE, Matèria solar, Ed. Gregal, València, 1987

¯


 
 
 
 
 
 
 


 
 

QUÈ HAS FET DE LES PARAULES?...


Què has fet de les paraules?
Quin compte faràs tu d’aquelles vocals
d’un blau tan apaivagat?

I de les consonants, què els diràs,
cremant en l’esclatar
de les taronges i el sol dels cavalls?

Què els diràs, quan
et pregunten per les minúscules
llavors que et van confiar?
 


Traducció de Vicent Berenguer
Eugénio de ANDRADE, Matèria solar, Ed. Gregal, València, 1987

¯


 
 
 
 
 
 
 


 
 

SOBRE ELS GATS


A l'abril arriben els gats: al davant
el més antic, jo tenia
deu anys o ni això,
un petit tigre que no s'avesà mai
a l'arena de la caixa, però fou qui
primer em guanyà el cor d'assalt.
Vingué després, ja a Coïmbra, una gata
que no parava a casa: fornicava
i paria al pinar, no vaig tenir-li
afecte durador, ni ella el mereixia, 
de tan puta. Només molts anys
després entrà en casa, per a ser-ne 
senyor, el petit persa
blau. La bellesa ens gira l'ànima
del revés i s'esvaneix. 
Per això, qui em llepa la ferida 
oberta que em deixà la seua mort
és ara una gateta vulgar i negra
amb tres o quatre taques de calç
al ventre. És al sol dels seus ulls 
que potser m'escalfe les mans i compartesca 
la lectura del Publico els diumenges.

(O Sal da Língua)
 


Traducció de Vicent Berenguer

¯