António Nobre
LA IL·LUSTRACIÓ POÈTICA METROPOLITANA & CONTINENTAL
Poesia d’arreu del món
Poesia portuguesa
ANTÓNIO NOBRE
(Porto 1867-Foz do Douro, Porto 1900)

CANÇÓ DE LA FELICITAT




















 
 
 

CANÇÓ DE LA FELICITAT
(IDEAL D’UN PARISENC)



¡Felicitat!, ¡Felicitat!
¡Qui me la posara en la mà!
Mai no passar de certa edat,
Dels 25, la quarta part.

Simplement viure en una casa,
Tota callada, enfront del mar;
Almenys, a la llar, una brasa
I una sardina per a torrar...

Sense fortuna ni diners;
Papers al banc, per a rendir,
I en guardiola, amb els sobrers,
Estalvis per si l’avenir.

Al vespre, acostar-se a la font
On poen les xiques rient,
I veure entre elles Zé da Ponte
Un poc begut, quasi caient.

Amb el que és d’u acontentar-se
Sense quimeres ni recel,
Ni penedir-se o turmentar-se,
Que, quan u es mor, ¡de cap al cel!

Amb poc talent; el menester
per a, en la vida, fer camí;
Quant a estudis, només saber
(¡Mes, ai, només!) comptar i llegir.

¡Muller i fills! ¡Jesús!, ¡Jesús!,
I, alegre i rossa, la doneta
N’infanta una altra, als mesos justs,
Com una coloma lloqueta.

¡Oh, gran vida, la veritat!
¡Oh, gran vida, quin goig que fa!
¡Felicitat!, ¡Felicitat!
¡Qui me la posara en la mà!
 

París, 1892
 


Traducció de Vicent Berenguer

