Du Fu
LA IL·LUSTRACIÓ POÈT&K METROPOLITANA & CONTINENTAL
Poesia d'arreu del món
Poesia xinesa
DU FU
(712 – 770)

DOS JUEJUS (1)
JUEJUS SENTITS (1, 2, 3, 5)
SIS JUEJUS (1, 2)

ť
 
 
 
 
 


 
 
 
DOS JUEJUS
1

Pel brill del sol, bells monts i rius;
pel vent vernal, perfums florals;
que l’oreneta niua amb fang;
parelles d’ànecs pels sorrals.
 
 
 


 
 

JUEJUS SENTITS

1

Veient l’enyor de l’estranger, l’enyor sentit,
l’abril esclata vil al pavelló del riu
i, a desgrat d’ell, floreix exuberant i prest,
i fa que canti l’oriol, que canti i canti.
 

2

Pruners i presseguers són meus, no creixen sols,
i són de fet ma casa els quatre murs humils,
i el vent primaveral em sembla emprenyador
venint al vespre a rompre branques ben florides.

 

3

Sabent que tinc la biblioteca pobra, humil,
les orenetes vénen des del riu sovint
i, empastifant de fang els llibres, el llaüt,
rere els insectes voletegen entorn meu.
 

5

Descoratjat veig com expira l’entretemps,
que el bastó em porta lent fins a l’illot flairós:
tot de desmais dements amb els aments al vent,
tot de lirones flors de presseguer pel riu.

 
 
 


 
 

SIS JUEJUS


1

Amb sol ixent al riu, a l’est del clos,
i boira alçant-se al llot, al nord del jaç,
els blauets canten sobre els alts bambús,
les grues ballen als deserts sorrals.
 

2

Capolls i flors pertot arreu
amb vols d’abelles, papallones...
vagarejo lluny del món;
i aquest que ve, què pot voler!


 

Traducció de Ramon Dachs i Anne Hélène Suárez
Cent un juejus de Xina Tang, Ed. Alfons el Magnànim (IVEI), València, 1996.

ť
 
 
 
 
 

 ñ