AL MONT TONGGUAN, HAVENT BEGUT
El mont Tongguan m’omple de goig.
Hi passaria milers d’anys
ballant, les mànigues al vent
fregant la punta dels Cinc Pins.
ASSEGUT, SOL, AL MONT JINGTING
Tots els ocells han pres el vol.
Un núvol vaga, solitari.
Inesgotables ens mirem.
Només tu i jo, bell mont Jingting.
BRINDANT AMB L’ERMITÀ
Bevem tots dos enmig dels monts, les flors obrint-se,
un got, i un altre got, i un got un altre cop
fins que, borratxo, vull dormir: —Marxeu, si
us plau,
podeu tornar, vós i el llaüt, demà
al matí.
CANT DE QIUPU
A Qiupu, tot de simis blancs
saltant, flocalls de neu volant,
de branca en branca amb els petits,
jugant, bevent la lluna a l’aigua.
COM A RESPOSTA
Em pregunteu per què m’estic als monts
verd-blaus.
Somric i res no dic, vagant, el cor serè,
les flors de presseguer corrent riera avall.
Hi ha un altre món dellà del viure
mundanal.
CONTEMPLO LA CASCADA DEL MONT LU
El sol emporpra la calitja al cim del Lu.
De lluny contemplo la cascada, riu suspès
precipitant-se a pic al llarg de tres mil peus...
La Via Làctia despresa dels Nou Cels!
DE NIT, PENSANT
Amb clar de lluna fins al llit,
el sòl potser cobert de gebre.
Alçant el cap, la veig brillar;
baixant-lo veig el meu país.
DIA D’ESTIU A LA MUNTANYA
Indolent moc el ventall blanc,
totalment un dins el bosc verd;
el meu barret suspès d’un roc,
l’aire dels pins sobre la testa.
PER A LA BELLA DEL CAMÍ
Pels caminals florits, al trot, cavall formós,
el fuet penjat em frega un cotxe d’encanteri;
somrient alça, agraciada, el vel perlat
i, assenyalant el pavelló vermell, se’m
brinda.
PER A WANG LUN
Estant Li Bai a bord, la barca per salpar,
sent al voral, de sobte, un cant marcat al pas.
El Flors de Presseguer, l’estany mil peus profund,
no donaria abast al cor del bon Wang Lun.