Li Bai
LA IL·LUSTRACIÓ POÈT&K METROPOLITANA & CONTINENTAL
Poesia d'arreu del món
Poesia xinesa
LI BAI
(701 – 762)

AL MONT TONGGUAN, HAVENT BEGUT
ASSEGUT, SOL, AL MONT JINGTING
BRINDANT AMB L’ERMITÀ
CANT DE QIUPU
COM A RESPOSTA
CONTEMPLO LA CASCADA DEL MONT LU
DE NIT, PENSANT
DIA D’ESTIU A LA MUNTANYA
PER A LA BELLA DEL CAMÍ
PER A WANG LUN
PER AL DEPARTIMENT
PER L’EQUINOCCI DE TARDOR

ť
 
 
 
 
 



 

AL MONT TONGGUAN, HAVENT BEGUT


El mont Tongguan m’omple de goig.
Hi passaria milers d’anys
ballant, les mànigues al vent
fregant la punta dels Cinc Pins.
 





 
 

ASSEGUT, SOL, AL MONT JINGTING


Tots els ocells han pres el vol.
Un núvol vaga, solitari.
Inesgotables ens mirem.
Només tu i jo, bell mont Jingting.







 
 

BRINDANT AMB L’ERMITÀ


Bevem tots dos enmig dels monts, les flors obrint-se,
un got, i un altre got, i un got un altre cop
fins que, borratxo, vull dormir: —Marxeu, si us plau,
podeu tornar, vós i el llaüt, demà al matí.








 
 

CANT DE QIUPU


A Qiupu, tot de simis blancs
saltant, flocalls de neu volant,
de branca en branca amb els petits,
jugant, bevent la lluna a l’aigua.







 
 

COM A RESPOSTA


Em pregunteu per què m’estic als monts verd-blaus.
Somric i res no dic, vagant, el cor serè,
les flors de presseguer corrent riera avall.
Hi ha un altre món dellà del viure mundanal.






 
 

CONTEMPLO LA CASCADA DEL MONT LU


El sol emporpra la calitja al cim del Lu.
De lluny contemplo la cascada, riu suspès
precipitant-se a pic al llarg de tres mil peus...
La Via Làctia despresa dels Nou Cels!
 
 






 
 
 

DE NIT, PENSANT


Amb clar de lluna fins al llit,
el sòl potser cobert de gebre.
Alçant el cap, la veig brillar;
baixant-lo veig el meu país.


 






 
 

 

DIA D’ESTIU A LA MUNTANYA


Indolent moc el ventall blanc,
totalment un dins el bosc verd;
el meu barret suspès d’un roc,
l’aire dels pins sobre la testa.






 
 

PER A LA BELLA DEL CAMÍ


Pels caminals florits, al trot, cavall formós,
el fuet penjat em frega un cotxe d’encanteri;
somrient alça, agraciada, el vel perlat
i, assenyalant el pavelló vermell, se’m brinda.
 
 






 
 

PER A WANG LUN


Estant Li Bai a bord, la barca per salpar,
sent al voral, de sobte, un cant marcat al pas.
El Flors de Presseguer, l’estany mil peus profund,
no donaria abast al cor del bon Wang Lun.
 






 
 

PER AL DEPARTIMENT


El Gran Ocell ha pres el vol i els vuit confins s’han estremit.
Al mig del cel ha defallit sense trobar-hi nou impuls.
Deu mil edats alenarà la turbulència
del seu planeig al niu solar, suspès a l’ampli pedregar.

 






 
 

 

PER L’EQUINOCCI DE TARDOR


Exiliat a Montdrac, bec
entre flors grogues que se’n riuen.
Borratxo veig volar el barret;
m’agrada tant ballar amb la lluna!


 

Traducció de Ramon Dachs i Anne Hélène Suárez
Cent un juejus de Xina Tang, Ed. Alfons el Magnànim (IVEI), València, 1996.

ť
 
 
 
 
 

 ñ