A LA MUNTANYA

Pel torrent Jing, un rocall blanc.
Pel cel fredíssim, fullam roig.
No cau cap gota pel camí,
i amarat vaig de blaul intens.

ñ

 
 

 
 

CLOS DEL CERVO

A la muntanya buida
no se sent sinó l’eco.
La llum penetra fonda
fins a tocar la molsa.

ñ

 
 
 
 

 
 
 

COMIAT DEL MIRADOR

S’acomiada al mirador.
Llunyans s’abismen riu i pla.
Tornen estols crepusculars.
Viatjarà sense repòs.

ñ

 
 
 
 
 

 
 

DE DALT ELS MONTS, ALS MEUS GERMANS

Som molts budistes dalt els monts
seguint els sutra congregats.
Però escruteu-nos des de baix,
i sols veureu els núvols blancs.
 

ñ

 
 
 
 

 
 
 

EN COMIAT

Fets els adéus muntanya amunt,
en fer-se fosc, tanca el portell.
—Si reverdeix sempre, anys rere any,
no retornareu vós, senyor?

ñ

 
 
 

 
 
 

ENTRE ELS BAMBÚS

Sol, assegut entre els bambús,
cantant, tranquil, amb el llaüt,
al fons del bosc, lluny de tothom,
sol, amb el clar de lluna sol.

ñ

 
 
 

 
 
 

LLENTIES D’AIGUA PER L’ESTANY
 

Ample i profund estany primaveral.
Mentre la barca per creuar-lo ve,
veig les llenties d’aigua cloure’s lentes
per descloure’s als desmais besants.

ñ

 
 
 

 

POEMES (2)

Vós que veniu del meu bressol
deveu saber noves d’allí:
el finestral, quan vau partir,
tenia la prunera en flor?
 

ñ

 
 
 

 
 
 

XISCLE AL CONGOST

Tothom dorm; cauen flors dels arbres.
Calma nocturna sota els cingles.
Sobtadament, irromp la lluna.
Xiscle d’ocell al torrent fresc.