Josep Albertí
LA IL·LUSTRACIÓ POÈTICA METROPOLITANA & CONTINENTAL
Poesia catalana d’ahir i d’avui


 

Josep Albertí
(Capdepera, 1950)

LA POESIA
QÜESTIONS APASSIONADES
De SUITE HIPERREALISTA
~

















 
 

LA POESIA
 

Me’n ric de les sagetes i de les tempestats.
Home lliure, tu sempre estimaràs el mar.
Has vist l’aram com sona? Una flauta t’empeny
a sentir com tu-tups de paracaigudistes

gosaran arrencar-te d’aquest mateix infern
on ets. Una sendera colgada en el misteri
brufa la contarella del que resta, tan sols:
dir mentides ferestes dels aliments i robes.

Ho contam i no ho creuen; com regam eixa terra
amb totes les codonyes dels membres i les galtes
toves de bisturins. Crosteres i buranyes.

He niat pels avencs on les serpents no tenen
ulls. M’hi moc i perceb, sortosament, només
clavades com begudes. Entrellat mineral.
 
 


Josep ALBERTÍ, Aliorna, Llibres del Mall, Barcelona, 1974.
~

 
 
 
 
 
 
 


 
 

QÜESTIONS APASSIONADES QUE TOSTEMPS
FORMULEN LA CAIGUDA DEL DIA I L’EXUBERÀNCIA
DE LA NIT. I LLURS RESPOSTES.
 

Quants de calfreds per bestreta faràs?
Insectes, pèls àlgids de les panteres,
Em serviran havent enarborat
            Prats de follia?

El còdex és orgànic, sibil·lí?
I afrevoleix, valvular, tot el còmput
De fluxos i refluxos a l’abast?
            Pins de la pelvis!

Nosaltres hem caçat tots els arquers.
Eren sords: llurs sagetes alzinaven
Al cruiximent de llenya que reblia
            Fogueres amples.

Rompre en la nit les còrpores: ningú.
Tenc cervell, cor i pulmons i freixures
sobtats, llunyans. Omplim d’animals muts
            La nostra selva.
 
 


Josep ALBERTÍ, Aliorna, Llibres del Mall, Barcelona, 1974.
~

 
 
 
 
 
 
 
 


 
 

De SUITE HIPERREALISTA
 

0

El capellà havia administrat l’extremaunció a dues mans que semblaven pertànyer a cossos dinstints.
 

1

El semblant serè, els ulls tancats, però una cama en angle estrany, que denotava fractura oberta. Havia perdut les dues sabates. Una d’elles estava esquinçada des de l’empenya a la sola.
 

2

Fractura de maxil·lar inferior, fractura d’ambdues clavícules, aixafament toràcic, enucleació de testicle esquerre, fractura oberta de tíbia i peroné dret, terç mitjà inferior esquerre, fractura luxació oberta del tars al membre inferior esquerre, fractura amb minuta de mig peu dret. Epistaxi traumàtica.
 

3

Els teixits li havien esclatat per dedins, tenia una trencadura visceral interna fins a la cintura. Aparentment no semblava haver-hi lesions a l’abdomen, però amb una lleugera pressió, la graella costal s’enfonsava. L’únic que presentava un aspecte desagradable eren les cames per davall el genoll, i els peus, que estaven en posició igual que les busques del rellotge a les dues quaranta-cinc. I amb les fractures obertes. Hom va disposar unes benes de guix per a col·locar els peus en posició normal.
 

4

D’una petita bossa de paper varen extreure els seus objectes personals: un paquet de tabac negre, amb poques cigarretes, un encenedor daurat, un bolígraf, una agenda amb telèfons d’amistats i el carnet d’identitat. No portava diners, ni un cèntim.
 

5

Li posaren l’uniforme. No l’embalsamaren ni el varen maquillar. Només li donaren uns punts de sutura en el maxil·lar i li feren una elemental neteja del cap per esborrar els fils de sang que havien brollat per les comissures dels llavis i pel front; i li col·locaren les benes de guix a les cames. El semblant era el seu natural, sense el més mínim cosmètic.
 

POEMA

Malaltia de pàrkinson. Cardiopatia isquèmica amb infart anterosepial i de cara diafràgmica. Úlceres digestives agudes recidivants amb hemorràgies massives reiterades. Peritonitis bacterial. Fracàs renal agut. Tromboflebitis ileusferomal esquerra. Bronconeumònia bilateral aspirativa. Xoc endotòxic. Atur cardíac.
 

20 Novembre 1975



Josep ALBERTÍ, Era plena de canoes, Guaret, Campos, 1977.
~