Vicent Alonso
LA IL·LUSTRACIÓ POÈTICA METROPOLITANA & CONTINENTAL
Poesia catalana d’ahir i d’avui


 

Vicent Alonso
(Godella, 1948)


RITME DE CLEPSIDRA
PARAULA DEMIÜRG
DOLÇA NUESA
ENCARA TINC LA SALABROR ALS LLAVIS...
COM L’OMBRA CLIVELLADA D’UNA ACÀCIA...
~


















 
 
 

RITME DE CLEPSIDRA
 

vigile amb cor plaent el degoteig lentíssim
dels mots i de les hores

aigua endins
tot és alhora i creix com en un somni

remor d’aigua i silenci:
esbós del temps amb ritme de clepsidra
 
 


Vicent ALONSO, Ritme de clepsidra, Ed. Eliseu Climent, València, 1986.
~

 
 
 
 
 
 
 
 
 


 
 

PARAULA DEMIÜRG
 

has vist morir els arbres
i com el vent s’ha endut
la flaire tremolosa de les fulles
has vist l’arrel l’escorça i les paraules
fent per anar enllà dels murs blanquíssims
com l’heura i els arraps del somni
has vist als aiguamolls les aus
de vol tan feble
i als ports les naus ran de drassanes
tot esperant el jorn encara lluny
de la partença
has vist en fi el violoncel que hi ha
al cor de cada cosa
i saps que un dia amb l’arc dels mots
podràs bastir el més bell dels adagis

       i és que
l’atzar de cada instant fa giravolts
entorn de la paraula
i tix pausadament l’etern domàs
       dels dies

quin doll de llum enllà de tot silenci!

paraula demiürg
única deu inesgotable!
 
 


Vicent ALONSO, Ritme de clepsidra, Ed. Eliseu Climent, València, 1986.
~

 
 
 
 
 
 
 
 
 


 
 

DOLÇA NUESA
 

                    Déus i homes l’anomenaren Afrodita,
                    perquè sorgí de l’escuma.
                                                            HESÍODE
 
 

I

Serf del misteri,
camine faula endins
amb urc i afany.
I trobe el Bell més pur
al balm dels jorns vellíssims.

II

Dolça nuesa
que a cau d’estels i lluna,
desfà l’onada.
Que n’és, d’immens, l’anhel
ran d’una mar tan viva!

III

L’encís del foc
estranyament no et sobta.
Un vent encès
ha de cremar el bosc,
eterna deu d’anèmones.

IV

Ebri de murtra,
m’enfile fosca amunt
lluny del senzill.
Circell que ferm s’arrela
al mur tan net de l’alba.

V

La Poesia:
el tornavís dels mots,
inesgotable.
Records. L’Atzar. El Foc.
Niells del temps: les hores.

VI

A doll el nou,
perquè el silenci muira!
Sons de llaüt
trenquen el ritme dolç
del temps, ran d’horabaixa.

VII

Enfonse el rem
ben dins la mar dels dies.
Clivells avall,
la llum fereix el fons
obscur de la memòria.

VIII

Els ulls són plens
de blancs brollims de lluna.
Heura i Follia.
I arrape el cel altíssim,
límit del joc, incert.

IX

Hissem les veles,
que els mots ens són propicis!
Enllà de ports,
qui sap si el mar, advers,
podrà ofegar els somnis?

X

Acime mots
damunt la cendra viva.
L’Etern m’acull
si atie la brasada
i òmplic de flams la nit.

XI

Límit del foc!
Ja sent l’Instant més fred
com se m’atansa.
Si ens arribés l’alè,
enllà de l’altra riba!
 


Vicent ALONSO, Albes d’enlloc, Edicions 62, Barcelona, 1985.
~

 
 
 
 
 
 
 
 
 


 
 

ENCARA TINC LA SALABROR ALS LLAVIS...
 
 

  Encara tinc la salabror als llavis
  d’un gust de mar ran de l’onada.
    Guarde zelós l’allau de mots
que mai l’oblit no ha pogut vèncer.
    La lluna s’aturà als teus ulls
      i encara hi és, enamorada.

       Tinc els records captius
         al visc de la memòria,
           i en cada jonc marí
  l’ocell enceta un cant de joia!
 
 


Vicent ALONSO, Albes d’enlloc, Edicions 62, Barcelona, 1985.
~

 
 
 
 
 
 
 


 
 

COM L’OMBRA CLIVELLADA D’UNA ACÀCIA...
 
 

Com l’ombra clivellada d’una acàcia,
       així el secret del nostre amor
  ran d’una mar d’herois i de certesa.
                 I tanmateix, fidel
    als límits mudadissos del fullam
  i a les arrels vigoroses de l’estima.

            Haurem de fer camí
per senderols ignots i albes d’enlloc!
 
 


Vicent ALONSO, Albes d’enlloc, Edicions 62, Barcelona, 1985.
~

 
 
 

Amunt