Joaquim Maria Bartrina
LA IL·LUSTRACIÓ POÈTICA METROPOLITANA & CONTINENTAL
Poesia catalana d’ahir i d’avui


 

Joaquim Maria Bartrina
(Reus, 1850 – Barcelona, 1880)


AMOROSA
ARA FA UN ANY
~



 
 
 
 
 
 
 
 
 
 


 
 

AMOROSA
 

Abans que a tu, jo n’he estimat una altra;
          ab ella he estat ací
i sé tots los camins i les dreceres
          que hi ha en aquest jardí.

Darrera aquelles mates oloroses
          la fita sé que hi ha;
no hi arribem, que aixís un altre dia
          encar podrem tornar.

L’amor, quan és amor, és llum de vida;
          quan és desig, és foc;
quan és ja gogig, és llamp: tot ho fa cendra
          i dura sa llum poc.

D’amor a enuig hi ha tots los set matisos
          de l’arc de Sant Martí...
Allí on s’acaba el blau i el verd comença,
          qui és l’home que ho pot dir?

Darrera aquelles mates oloroses
          la fita sé que hi ha...
No hi arribem, que aixís un altre dia
          encar podrem tornar!
 


~

Amunt

 
 
 
 


 
 

ARA FA UN ANY
 

Ara fa un any que ma esperança és morta
i aquell dia el veig lluny i a prop de mi:
quan penso en lo demà, sembla hi ha un segle;
quan penso en lo d’abans, me sembla ahir.

Me sembla ahir que el foc de ses mirades
feia fondre’s en llàgrimes mon cor,
i encar mos llavis l’expressió recorden
de l’últim bes de mon primer amor.

Sembla hi ha un segle que la sola estrella
que hi havia en mon cel deixà de lluir,
i en fosca nit mon cor sense esperança
de l’abim del dolor no sap sortir.
 


~
 
 
 
 
 

Amunt