AMOROSA
Abans que a tu, jo n’he estimat una altra;
ab ella he estat ací
i sé tots los camins i les dreceres
que hi ha en aquest jardí.
Darrera aquelles mates oloroses
la fita sé que hi ha;
no hi arribem, que aixís un altre
dia
encar podrem tornar.
L’amor, quan és amor, és llum
de vida;
quan és desig, és foc;
quan és ja gogig, és llamp:
tot ho fa cendra
i dura sa llum poc.
D’amor a enuig hi ha tots los set matisos
de l’arc de Sant Martí...
Allí on s’acaba el blau i el verd
comença,
qui és l’home que ho pot dir?
Darrera aquelles mates oloroses
la fita sé que hi ha...
No hi arribem, que aixís un altre
dia
encar podrem tornar!
~
ARA
FA UN ANY
Ara fa un any que ma esperança és
morta
i aquell dia el veig lluny i a prop de mi:
quan penso en lo demà, sembla hi ha
un segle;
quan penso en lo d’abans, me sembla ahir.
Me sembla ahir que el foc de ses mirades
feia fondre’s en llàgrimes mon cor,
i encar mos llavis l’expressió recorden
de l’últim bes de mon primer amor.
Sembla hi ha un segle que la sola estrella
que hi havia en mon cel deixà de lluir,
i en fosca nit mon cor sense esperança
de l’abim del dolor no sap sortir.