Miquel
Bezares
(Llucmajor, 1968)
HI
HA COTXES PLENS D’AMOR EN LA HUMITAT...
MARIA
POÈTICA,D’AMOR
~
HI
HA COTXES PLENS D’AMOR EN LA HUMITAT...
Hi ha cotxes plens d’amor en la humitat
la furtiva humitat dels soterranis i dels
temples
i veig amb els ulls del desfici les resplendors
la pluja en la mirada el primer cop que la
mort
amb la nuesa del grumer i l’alè de
la teva veu
em penetrà quan amb paraules com mortalles
em digueres
encara ho record la memòria no em
traeix potser
et deixaré
ho veig i em veig a mi clandestí i
furtiu i desert
i em veig pecant en el nostre temple gris
i brut
sobre quatre rodes i de la creu vèiem
davallar-ne Jesús
mentre Maria li feia reverències i
el meu mabre oh!
amb quina fruïció flagel·lava
la teva capella!
i aleshores teníem les mans plenes
de formigues
i podríem dormir plegats i aquí
oblidar-los
els nostres noms i besar-nos a l’ascensor
i a la boca
del metro i a la cabina telefònica
i sota l’escala
i al bosc i als llavis i als pits de la duna
tallada
i oh veig encara amb els ulls del desfici
mentre s’esventren en l’aire els ocells de
la nit
i en els cotxes buits ja d’amor la pell cremada
un ritu antic i una olor d’aigua em recorden
que la portares tu la mort la temuda mort
la mort fidel la mort inesperada la mort
fantasmal
al recer del meu cos tremolós d’home
escàpol i ferit
i tu m’ensenyares a sentir-la i per tu la
tem encara
Miquel BEZARES,
Crònica
del desfici, Ed. Columna, Barcelona, 1992.
~
MARIA
nobody,not even the rain,has such
small hands
E. E. CUMMINGS
havia viscut
a
Maria
algunes nits
febroses i
febrils.
Maria
era
una ciutat de llum i de plujosos misteris
(n’amagaven els seus carrers de pedra i els
seus ulls)
,i
Hom
s’hi perdia i desitjava
,res
seguint
el rastre del seu
somriure
,de les seves glicines
,dels
seus
jardins humits
i de les
seves ombr
ívoles
cantonades
,tornar-hi
Maria
tenia un
coll
dolç
i les mans petites
;
i
al seu cor
entrava
com
a un laberint
:
delerós
d’usurpar-ne
el
(ventre, el)
centre
(:una plaça coberta d’una pluja terrosa)
i de des
fer
en flors els vermells intensos
Maria
havia esdevingut
,doncs,Una
d’aquelles
nits que fins i tot hi havia dormit,
un
Lloc
al qual
volia Tornar
per re
conèixer-la
i re
córrer-la
de cap a peus:
amb cremades
carícies
i paraules desmesurades
,però
Maria
tenia
unes mans tan petites
que
(Ell
)ni
Tan
Sols
nO
podia
recordar-les
Miquel BEZARES,
Versllum,
Editorial Moll, Mallorca, 2000.
~
POÈTICA,D’AMOR
,última
ment
pens
en
Tu:imagín com t’acostes a
mi,incauta
ment,i em dius
què és el poema(jo
sóc
un peix freda
ment llençat al sol),què és
el meu crit,el meu cant
en la teva mirada
...
i
pens
sobretoteslescoses
la paraula desfent-se
(m’agradaria,és evident,sentir-me
encara
més prop teu:tant que pogués
acariciar-te el ventre
i trobar-hi, preuadíssim guar
dó,una aigua anellada
pel desig)en la teva boca
com el sucre,com els meus sentits,mentre
Jo t’esper
,assegut a l’ombra d’una figuera
;la paraula desfent
-se,a
gosarada i sen
zilla
,en la memòria dels teus somnis
,mentre jo t
’esper assegut a l
’ombra d’un llorer
;dolços són sovint els somnis
que
a les palp
entes
(bell(i ben)mirat
ge
)
em porten sempre cap a tu
Miquel BEZARES,
Versllum,
Editorial Moll, Mallorca, 2000.
~

|