Joaquim Folguera
LA IL·LUSTRACIÓ POÈTICA METROPOLITANA & CONTINENTAL
Poesia catalana d’ahir i d’avui



Joaquim Folguera
(Santa Coloma de Cervelló, 1893 – Barcelona, 1919)

CAPVESPRE D’ESTIU
PLANY
MATÍ DAURAT D’HIVERN
SENSE AMADA I SENSE AMIC
~














 
 

CAPVESPRE D’ESTIU
 
 

Com una amada silenciosa
s’ajau la nit damunt dels blats.

Un plor d’esquella tremolosa
diu la tornada dels ramats.

Sota la terra fatigada,
xarbota encara un poc de sol.

Al fons dels ulls, extenuada,
mor la claror de juliol.

D’una finestra mig oberta
ve una remor dolça de prec.

Una visió de llum incerta
dansa poruga dintre el rec.

D’una ramada que s’atansa
s’ou en la terra el tremolor;

pel camí passa l’enyorança
dintre del cor d’una cançó.

El vell pastor que la cantava
té la parpella vacil·lant:

la nit, que duu una vesta blava,
li fa tenebres al voltant.

Una novella simfonia
s’alça sonora pels camins:

dintre la nit que descendia
naix la cançó viva dels grins:

dintre la fosca davallada,
un ritme nou és palpitant:

ve del neguit de l’estelada
i d’aquell càntic enervant.
 


Joaquim FOLGUERA, Poesies completes, Ed. Selecta, Barcelona, 1951.
~

 
 
 
 
 
 
 
 
 


 
 

PLANY
 
 

Per ma dissort ha pres enamorat
aquella dolça dona que tenia
un aire tan humil i aciençat
i un esguard tan obert a germania.

Per ma dissort no em serà prodigat
aquell somriure pur que m’oferia
i romandré de nou desconhortat
al fons de ma profunda doloria.

Per ma dissort ja no serà més ella:
de son amor esdevindrà poruga
i fins dels ulls s’haurà tornat avara.

I jo seré un estrany a sa parpella,
sense que mai, ni per consol, m’enduga
un sol reflex de sa mirada clara.
 


Joaquim FOLGUERA, Poesies completes, Ed. Selecta, Barcelona, 1951.
~

 
 
 
 
 
 
 
 
 


 
 

MATÍ DAURAT D’HIVERN
 
 

Joia d’hivern. El matí
és la fruita poc madura.
L’assaboresc, mes perdura
aviat l’aspre sabor.
Aquest matí és com un audaç desig d’amor.

Joia d’hivern. La nova llum
és viva però trencadissa:
la il·lusió pura i fonedissa
d’amor que no té demà.
Aquest matí és una rosa que es desfà.

Joia d’hivern. La multitud
s’esplaia dins ta joia pura.
És la follia que es mesura
en el nou aire l’elasticitat.
Aquest matí és un desdejuni de pecat.
 


Joaquim FOLGUERA, Poesies completes, Ed. Selecta, Barcelona, 1951.
~

 
 
 
 
 
 
 
 
 


 
 

SENSE AMADA I SENSE AMIC
 

Sense amada i sense amic
queda oculta l’elegia.
Si la deia, si la dic
quina vida l’oiria.

Vet aquí una alzina dura;
si li deia mon lament.
El començ amb veu obscura.
Ella escolta sols el vent.

Prenc el ca d’aire fidel;
si li deia l’elegia.
Ell als peus se m’adormia:
no vol ser més que fidel.

L’aigua clara del torrent
passa i fuig. Si m’escoltava.
Mor la veu dins la veu brava
del doll d’aigua furient.

Sol me trobo, sol la dic,
cerco, trèmul, la paraula.
Cal només rendir la faula:
«Sense amada i sense amic...»
 


Joaquim FOLGUERA, Poesies completes, Ed. Selecta, Barcelona, 1951.
~