Tomàs Garcés
LA IL·LUSTRACIÓ POÈTICA METROPOLITANA & CONTINENTAL
Poesia catalana d’ahir i d’avui


 

Tomàs Garcés
(Barcelona, 1901 - 1993)


CANÇÓ D’ENYORANÇA
PASSERA SOBRE EL MAR
EL PONT PENJAT
CANÇÓ FIDEL
TARDA A LISBOA
~













 
 
 

CANÇÓ D’ENYORANÇA
 
 

Enyoro la vela lleugera,
el còdol blavís i lluent,
la vinya, la cala planera,
el núvol, la boira i el vent;
la corba suau de la platja
i la marinada frescal,
la barca que fuig de l’oratge
i aquell gallardet en el pal.

Enyoro la font amagada,
la branca menuda del pi,
la nuesa de la collada,
les herbes primes del camí,
els esbarzers i la caseta,
el degotís del rossinyol
i aquella costa dura i dreta
que va assecant-se sota el sol.

Enyoro el mar i la muntanya,
la feixa verda, l’erm grogós,
el remoreig de cada canya
en el camí silenciós,
i aquella veu tan tèbia i clara
i els ulls tan purs dins de la nit,
que fan el cel més ample encara
i més estelada la nit.
 


Tomàs GARCÉS, Obra poètica, Ed. Selecta, Barcelona, 1961.
~

 
 
 
 
 
 
 
 
 


 
 

PASSERA SOBRE EL MAR
 
 

Amor, faré una passera
     damunt de la mar.
La pedra llisca lleugera
     damunt de la mar.
Mon braç la tornava alada.
Vola, que l’ombra morada
no sigui xarxa parada
     damunt de la mar.

Si la gavina s’acosta,
     fes via, brunzent.
Pedra, si és roja la posta,
     fes via, brunzent.
No et torbi l’escull, esquiva
l’abraçada fugitiva
del dofí. Sageta viva,
     fes via, brunzent.

El mar té camins de fada,
     blanc i rosa, Amor.
Els feia la pedra alada,
     blanc i rosa, Amor.
Vés-hi, peu nu, rosa vera.
Oreig damunt la passera,
amb la teva mà lleugera
     cull l’estel, Amor.
 


Tomàs GARCÉS, Obra poètica, Ed. Selecta, Barcelona, 1961.
~

 
 
 
 
 
 
 
 
 


 
 

EL PONT PENJAT
 
 

El pont penjat i l’àliga de ferro
a l’entrada del pont. El riu
lliscava lent i un vent geliu
movia l’àliga de ferro.

Un pollancre, a ponent, llunyà,
migpartia l’aigua daurada.
Jo tot sol en el pont. La mà
cordes i veles enyorava.

Sota una altra àliga reial
el pont un pedregal obria.
Em va engolir un camí fondal
amb l’esbarzer per companyia.

Mes quan, àvid de tu, mon cor
amb tu poblà les soledats pregones,
un bleix suau l’espina amorosí
i van florir les branques del silenci.
 


Tomàs GARCÉS, Obra poètica, Ed. Selecta, Barcelona, 1961.
~

 
 
 
 
 
 
 
 
 


 
 

CANÇÓ FIDEL
 
 

Un aire fred ha dispersat
     la flor de l’ametller.
Aquella flor de romaní
     no se l’emporta el vent.

Els núvols fugen pel cel blau,
     la lluna, a poc a poc.
En el mirall del teu somrís,
     esclau, el temps s’adorm.

Irem al riu, escoltarem
     les aigües, riu avall.
Però jo sé tot el que mor
     i el que no passa mai.
 


Tomàs GARCÉS, Obra poètica, Ed. Selecta, Barcelona, 1961.
~

 
 
 
 
 
 
 


 
 

TARDA A LISBOA
 
 

Vaig pel carrer de l’Or,
torno pel de la Plata.
Negres enlluernats
ballen la sarabanda.
Ronda dels cavallets,
ombres de l’enyorança.
Vaig pel carrer de l’Or,
torno pel de la Plata.

Volten els cavallets,
giro la cantonada.
Ara es desplega el riu
com una mar en calma.
Quatre vaixells només
els seus colors hi claven.
Vaig pel carrer de l’Or,
torno pel de la Plata.

Ara la gent és lluny,
ara s’esmuny la tarda.
Heures s’han enfilat
a les teulades altes.
El sol amorosí
la pedra rosegada.
Vaig pel carrer de l’Or,
torno pel de la Plata.
 


Tomàs GARCÉS, Obra poètica, Ed. Selecta, Barcelona, 1961.
~

 
 
 

Amunt