Ramon Guillem
LA IL·LUSTRACIÓ POÈTICA METROPOLITANA & CONTINENTAL
Poesia catalana d’ahir i d’avui


 

Ramon Guillem
(Catarroja, 1959)

WERTHER
TARDA IMPREVISTA
OBSCUR VENT
CONCERT PER A CLARINET K. 622
~
















 
 

WERTHER
 

Quan va morir Werther jo tenia divuit anys.
Domassos als balcons, címbals,
cançons de festa en la mort.

Estrany cavall blanc!

Els llampecs com torxes de la nit,
les pregàries com himnes,
una milotxa de bronze cremant el bosc.

Per què, em pregunte avui, sols un temps després,
vas deixar que altre guanyara els seus llavis,
que la neu, com aquest marbre que tant em fereix,
disfressara de silenci l´encís de la gespa,
els turons verds del crepuscle,
la darrera llum que pujava, pels graons corcats, a la
cel.la estimada:
damunt la taula, encara, les cartes a l´amic,
el destenyit brocat dels cortinatges
on, darrere, s´amagava la finestra,
la teua casaca blava.

Fuig de mi i et cerque a tu, heroi fugit
vers l´hivern que de cendra ja s´endevina.

Caurà la vida i cauran els llavis
com estels que l´orba fosca dessagna
i caurà el més profund silenci
i, sols, en algun temps estrany,
un perdut poema, de llengua oblidada,
recordarà potser la teua mort
serenament nua entre les fulles dels tells.
 


Ramon GUILLEM, L'hivern remot, Ed. Gregal, València, 1987.
~
Amunt

 
 
 
 
 
 
 
 
 


 

TARDA IMPREVISTA
 

L´amor és una tarda imprevista,
una taronja del color de les natges,
un trau on es posa el clavell de la vida.

Aigua callada
que una nit de lluna morta
de la pedra brolla i s´escampa,
fluix secret que nodreix
l´arrel de tenebra dels arbres,
corrent d´esperma que amara la terra.
 
 


Ramon GUILLEM, Solatge de sols, Ed. Bromera, Alzira, 1999.
~
Amunt

 
 
 
 
 
 
 
 
 


 
 

OBSCUR VENT
 

Obscur vent,
desa la tralla
a redós del cor!

Que té la mort
cantarella de sonall
com dringa pel dol
la rosa que esclata.

Campanes de l´ombra,
mudes esquelles d´enlloc!

L´aigua del somni
té la deu emmetzinada.

És, als llavis blancs 
de l´hivern, que es colga
la vida, arbreda encesa
que assota el vent fosc.
 
 


Ramon GUILLEM, Terra d´aigua, Ed. 62, Barcelona, 1993.
~
Amunt

 
 
 
 
 
 
 
 
 


 

CONCERT PER A CLARINET K. 622 
(ADAGIO)

Mozart
 

Les quatre de la tarda. Dissabte. El sol mor en la taula on els llibres i els papers, en cuidat desordre, s´amunteguen. Res no diu res, i tot ho diu tot. Aquesta hora la vida descansa, i és tranquil.la la mort a què tant de silenci convoca. Què fas ara, quina llum reflecteixes, és teua la veu d´aquesta trista tarda que sense tu ignore? Escolte aquesta música: la casa dels nostres cossos, l´aigua de les nostres pluges, i és un espant negre de rates de claveguera l´absurda ferida del coltell del temps, que sempre brolla. Lluny, una alarma es dispara, un gos udola.
 


Ramon GUILLEM, Maregassa, Ed. Proa, Barcelona, 2002.
~

 
 

Amunt