AMOR NO ES POT CLAMAR DE MI EN RES...
 

Amor no es pot clamar de mi en res
que no haja fet en mi quant ha pogut
en fer-me torts, per on só conegut
per ell qui só, com ell per mi qui és.
Jo comportant i ell fent, puix he fet més,
guanye l’honor que ell per mi ha perdut,
i així es veurà l’estat d’on és caigut
i on só assumpt, sofrint sos desplaers.
Bé crec que Amor, si en lo compte caiguera
de bé tan gran, que nunca mal me féra.

Ja fui tan molt com ara só no res,
i si res só, no allò que ser solia,
en mi què pot ser res que ja res sia
si per qui fui no só, puix ja no és?
Oh cru remei! Mas tan sens ell estic
que vull la mort; volgués-me ell almenys,
puix fent lo més, matant-me féu lo menys.
Mas no ho farà, que em té per enemic.
Més ho só jo, mon enemic mortal,
que vull lo bé de qui m’ha fet lo mal.

Ab tanta por me té lo mal present
que del passat ja casi no em record,
on sent si en mi tot sentiment és mort
sinó el voler sentir més lo que sent.
De qui tinc por ni quin perill m’espanta?
Què em poden fer que en mi ja fet no sia?
Sens cultivar est tros de terra mia,
n’ha tret Amor l’esplet i res no hi planta.
I així ho cull trist, fadat de males fades,
com de noguer lo fruit, a bastonades.
 

~

 
 
 
 
 
 
 
 
 

 
 

CANÇÓ
 

Tant vos vull més del que mostre
i voleu veure quant és
que us vull tant que no vull res
que no sia vós o vostre.

Mirau quant, que sols perquè,
de vostre, no só res meu,
me vull tant que no em voleu
tant de mal com jo us vull bé.

De molt, no és molt que no es mostre
lo que us vull quant més va més,
perquè és tant que no vull res
que no sia vós o vostre.
 

~

 
 
 
 
 
 
 
 
 

 
 

PUIX QUE NO EM VOLEU AMAR...
 

Puix que no em voleu amar,
          no me n’he cura,
que a mi no em fallirà
          bona ventura.

Ja per a ser que em vullau
he fet tot lo que he pogut
i veig que menys só volgut,
que en mil coses ho mostrau.

I és la pena que em donau
tal, que comportar-la ja
          és oradura,
que a mi no em fallirà
          bona ventura.

 
~

 
 
 
 
 
 
 
 
 

 
 

ANAR-SE’N VOL LO MEU SENYOR...
 

Anar-se’n vol lo meu senyor;
encara és ací, jo ja l’enyor.

En dolor tan dolorida
remei hi proveirà,
perquè ja sé que serà
ans la mort que la partida;
perquè en tan amarga vida
est és lo remei millor.
Encara és ací, jo ja l’enyor.

Morir i viure voldria:
lo morir, per lo que sent;
viure, perquè vés la gent
vivint sens ell què faria.
Si no hi fos, ¿què sentiria
qui, sent-hi, sent tal dolor?
Encara és ací, jo ja l’enyor.
 

~