POBRA PÀTRIA!
 

Nostra pàtria endogalada
i escarnida i sabrejada,
catalans, avui veiem;
i la llengua ha de ser muda,
i la mà no pot dar ajuda,
i ab la ràbia continguda
nostres cors assadollem.

          Beguem, beguem,
     no ha sonat l’hora encara;
          beguem, beguem,
     que prou la sentirem.

Com un roure que l’esbranquen,
de la pàtria ens en arranquen
tot lo noble i fort i gran;
ni els tresors d’antiga herència,
ni els esplets de nova ciència,
ni el treball, ni la consciència,
res per viure ens deixaran.

          Beguem, beguem,
     no ha sonat l’hora encara;
          beguem, beguem,
     que prou la sentirem.

Nostres naus arraconades,
empobrides i corcades,
van podrint-se dintre el port;
nostra indústria feinadora,
l’han ferida ab mà traïdora;
lo Dret vell espera l’hora
com un condemnat a mort...

          Beguem, beguem,
     no ha sonat l’hora encara;
          beguem, beguem,
     que prou la sentirem.

Pobra pàtria malferida!
Pobra mare adolorida!
On hi ha mal com lo teu mal!
En ta sort desesperada,
què espera ara ta fillada?
Quina sang li has enconada,
que no et sap trencar el dogal!

          Beguem, beguem,
     no ha sonat l’hora encara;
          beguem, beguem,
     que prou la sentirem.

Oh, vindrà, vindrà el gran dia
que es desperte qui dormia,
i els més sords hi sentiran!
Ah, llavors, tothom alhora,
quin esclat de «via fora»!
Fins los morts, en sonar l’hora,
de la tomba s’alçaran!

          Beguem, beguem,
     no ha sonat l’hora encara;
          beguem, beguem,
     que prou la sentirem.

~

 
 
 
 

SI POSES JUNTES DUES GOTES D’AIGUA...
 

Si poses juntes dues gotes d’aigua,
          veuràs com al moment
correran l’una a l’altra, alhora empeses
          pel mateix moviment.

Si vull gosar-me en ta radiant mirada,
          ni un sol cop t’he mirat
que, a l’aixecar los ulls, tu també alhora
          no els hages aixecat.

Per ço, quan sol en ma deserta cambra
          pens en tu, amor diví,
me dic: Qui sap, en sa aromada alcova,
          qui sap si pensa en mi!...

~

 
 
 
 
 
 
 

 
 

PER L’HORA DE LA MORT
 

Senyor, prou he estimat
els avis de primer, després els pares,
la dona que he triat
i les filles i els néts que m’ha fruitat.
          Prou he estimat:
faci’s, Senyor, la vostra voluntat.

Senyor, prou he lluitat,
ab la veu, ab la ploma i ab l’exemple;
la llengua que m’heu dat
sempre ha estat la raó del meu combat.
          Prou he lluitat:
faci’s, Senyor, la vostra voluntat.

Que m’heu deixat entrar en la vuitantena;
de mon mesquí passat,
de mon present, vull ésser judicat.
          Prou he durat:
faci’s, Senyor, la vostra voluntat.
 

~

 
 

AIRES DOLÇOS DE MARINA
 

Aires dolços de marina,
per la costa no torneu,
que la flor que abans gronxàveu
s’ha marcit per sempre més.

Aires dolços de marina,
pel jardí no la cerqueu,
que el dolor de l’enyorança
per mi el vull i ningú més.

~