[A UNA MOSSA QUE, DE DOS GALANS QUE TENIA, L’UN ERA CAPÓ, L’ALTRE VELL]*
 

Juana, jo no sé què em diga
escoltant eixos sospirs,
perquè veig que los dos tirs
a un mateix temps te fan figa:
lo vell et causa fatiga
i lo capó et desespera
perquè ni és poma ni pera.
Mes tu agarra’t al capó,
que, a falta de margalló,
bo és rosegar la granera.
 

---

Josep ROMEU I FIGUERAS, «Poesies en català de Llorenç Matheu i Sanç, poeta valencià del segle XVII», Els Marges, 14 (1978) i 16 (1979).
* Titol en castellà en l'original.
~

 
 
 
 

 
 

[A UNA DAMA LLETJA I PRESUMIDA]*
 

Jamés, jugant a l’estampilla, pic
aplegue a fer, ni veja ningun duc,
puixa menys de lo que ara mateix puc
i a cada mà me donen un repic;

posen-me faixadura en lo melic
i com a boig em donen un aüc;
parega en les orelles a un gran ruc
i estiga molt més pobre que ara estic;

no faça sort, si jugue a ningun joc,
i si ballàs, en l’hora pegue un bac,
i si renyís, trencat veja l’estoc;

maduren-me d’arena ab un gran sac,
si no eres en lo ingeni com un soc
i si en la cara no eres com un drac.
 

---

Josep ROMEU I FIGUERAS, «Poesies en català de Llorenç Matheu i Sanç, poeta valencià del segle XVII», Els Marges, 14 (1978) i 16 (1979).
* Titol en castellà en l'original.
~

 
 
 
 
 

 
 

[AL MARTIRI DE SANT LORENÇ]*
 

Més alegre te mostres sobre brases,
o victoriós Llorenç!, que no estan elles.
Tes carns, ja mig rostides, mostren, belles,
que altres flames de dins del pit abraces.

D’eixe tirà burlant estàs les traces
quan, animós, ses obres atropelles.
Què importa que ell te pose en les graelles,
si son intent en elles embarasses?

Lo foc no crema al foc, ans se retira,
subjecte a la virtut del que més crema,
si és que inferior d’activitat se mira.

Què importa que ell seguesca aquella tema,
si no et pot noure, encara que sospira
vent del teu cor l’activitat estrema?
 

---

Josep ROMEU I FIGUERAS, «Poesies en català de Llorenç Matheu i Sanç, poeta valencià del segle XVII», Els Marges, 14 (1978) i 16 (1979).
* Titol en castellà en l'original.
~