T’HE
DONAT EL NOM MÉS BELL...
T’he donat el nom més bell
i un llac on el temps s’endinsa
t’he vestit de dubtes
i una certesa profunda
amor que amb la nit
desgranes la llum
del collar dels dies
t’he donat el nom més bell
i un camí obert d’escuma
amor sense nom
on el temps s’endinsa i nia
Anna MONTERO,
Arbres
de l'exili, Ed. Gregal, València, 1988.
~
EXILI
et dissemines al mirall del vespre
i és aquest tu que sempre se m’enfuig
boira de nit que multiplica els cels
el tu més meu el país que m’encisa
exiliada de mi fugitiva
de tu cercant el tu més fosc al clos
on el reflex del vespre m’enlluerna
et dissemines al mirall del vespre
i cada engruna de tu m’encativa
com cada aresta on l’atzabetja clou
i eixampla el foc que em dus exiliat
de tu proscrit de mi cercant la llum
més fosca al clos on el mirall del
vespre
ens dissemina
Anna MONTERO,
Arbres
de l'exili, Ed. Gregal, València, 1988.
~
LES
GAVINES I EL TEMPS
a marguerite duras, i. m.
somia la vella dama a trouville.
amb un rerafons de gavines fosques,
somia: «jo vaig ser bella».
i totes les paraules són belles
ara que han estat dites.
cau la nit a trouville,
on mai no hem estat,
i puc veure els ocells de salnitre
i la mar molt trista.
cau la nit a trouville
i totes les paraules
que han estat dites
són el nostre passat.
anirem a trouville
i veurem les gavines fosques
i els ocells de salnitre
com pedres d’un altre món.
i sabrem que el temps
habita les paraules
que el diuen.
Anna MONTERO,
Com
si tornés d'enlloc, Cafè Central, Barcelona, 1999.
~
DEL
CEL, EL NÚVOL...
del cel, el núvol. de la paraula, els
silencis.
de les aigües, el riu. de la mar, l’escuma.
dels carrers, la pluja.
de l’amor, el gest,
el núvol, el silenci,
la pluja, el riu.
de l’amor, la paraula i la mar,
el cel, l’aigua. de l’amor, l’espai
obert que a dintre s’arbra
i ens fa paraula.
Anna MONTERO,
Com
si tornés d'enlloc, Cafè Central, Barcelona, 1999.
~
HARMONIA,
I
tota la tarda a l’aguait
entre les branques
de l’acàcia que mor.
amb pas petit
s’atansa la tardor
i tot és on ha de ser:
al llindar
d’un altre cercle
o al fons de la veu
que ho diu,
i espera.
Anna MONTERO,
Serenitat
de cercles, Ed. Proa, Barcelona, 2004.
~
