Vicent Olcina
LA IL·LUSTRACIÓ POÈTICA METROPOLITANA & CONTINENTAL
Poesia catalana d’ahir i d’avui


 

Vicent Olcina
(Gorga, 1731 – Roma, 1809)


EL GAT I EL FORMATGE
LA RATA CIVIL I LA DE CAMPANYA
PARAULES DE SÒCRATES
LA CAÇA DE LES MONES
~




















 
 

EL GAT I EL FORMATGE
 

Un llaurador de molt poc calandari,
sentint un cert ruïdo en son armari,
donà per cert que sense companatge
es menjava una rata son formatge.
Què fa pués? Gafa el gat, i en molta pau
dins de l’armari el fica, i tanca en clau.
El gat matà a la rata, i a son atge
del llaurador també es menjà el formatge:
mostrant a tots que a voltes fa un amic,
si és codiciós, més mal que un enemic.
 


Vicent OLCINA SEMPERE, Documentos morales contenidos en varias fábulas, cuentos, símiles, casos, ó exemplos..., Salvador Faulí, València, 1800.
~

 
 
 
 
 
 
 
 
 


 
 

LA RATA CIVIL I LA DE CAMPANYA
 

La rata civil,
en temps del rei Bamba,
convidà a dinar
a la de campanya.
Una rica alfombra
els serví de taula,
carn i anous tingueren
en molta abundància,
ni faltà formatge
del Tronxó i de Parma.
Dinant, un ruïdo
es sentí en la sala,
i al punt les dos rates
tocaren a marxa.
Passat el ruïdo,
quiet ja tot i en calma,
la rata civil
crida a sa companya
per a que s’assente
atra volta en taula.
«No més —li respon—,
no més sustos, basta.
A dinar demà
t’espere en ma casa:
regals jo no tinc,
ni molta abundància,
mes sense ruïdos
menge quan tinc gana.
Adéu, pués, amiga;
bon profit et faça
un convit i festa
que un susto te’ls aigua.»
 


Vicent OLCINA SEMPERE, Documentos morales contenidos en varias fábulas, cuentos, símiles, casos, ó exemplos..., Salvador Faulí, València, 1800.
~

 
 
 
 
 
 
 
 
 


 
 

PARAULES DE SÒCRATES
 

Sòcrates, diu que es féu fer una casa
i, al temps de fabricar-la, ningú passa
que, per ser baixes o altes,
en les parets no trobe moltes faltes.
A este tot lo de dins molt poc li agrada,
atre molt que dir troba en la fatxada,
un así i atre asà l’obra detesta,
i cesta diu aquell, i este ballesta.
Tot lo poble a una veu diu que és estreta
i que allò casa no és, sinó caseta.
Sòcrates, «Tal qual és —digué— volguera
que d’amics bons umplir-la jo poguera.
Ja és comú el nom d’amic; mes al temps d’ara,
un amic verdader és cosa rara.»
 


Vicent OLCINA SEMPERE, Documentos morales contenidos en varias fábulas, cuentos, símiles, casos, ó exemplos..., Salvador Faulí, València, 1800.
~

 
 
 
 
 
 
 
 
 


 
 

LA CAÇA DE LES MONES
 

En Índies, prop del riu dit d’Amaçones,
els salvatges així cacen les mones.
Tenen a cosa feta
uns quants cànters de boca molt estreta,
els omplin de panotxes, i a deshora
d’aquell gran riu se’ls deixen a la vora.
En emboscada es queda el caçador,
i a l’instant que les mones el olor
senten de les panotxes, sens recel
van als cànters com mosques a la mel.
Prenen luego una espiga, i en sa mà
la volen traure a fora, mes en va,
perquè a posta té feta
cada cànter la boca tan estreta
que per ella la mà, com buida estiga,
ix i entra bé, mes no si porta espiga.
Mes com açò les mones no ho comprenen,
mai la panotxa solten que en mà tenen:
forcegen i treballen més d’una hora
per veure si podran traure-la fora;
mes mai poden, i així, per la mà preses,
allí es queden per no soltar les preses.
En açò, el caçador pren son bastó,
les acomet, i a força de braó,
en moneda de bones bastonades
es cobra les panotxes mal robades,
o, si no vol matar-les l’indià,
les pren vives tenint son furt en mà.
Més tontes que estes mones,
s’encontren així així moltes persones
que, ans que soltar l’hasienda o els dinés,
perden sa vida, i l’ànima, que és més.
 


Vicent OLCINA SEMPERE, Documentos morales contenidos en varias fábulas, cuentos, símiles, casos, ó exemplos..., Salvador Faulí, València, 1800.
~