Jaume Pont
LA IL·LUSTRACIÓ POÈTICA METROPOLITANA & CONTINENTAL
Poesia catalana d’ahir i d’avui


 

Jaume Pont
(Lleida, 1947)


LÍMIT(S)
LLIÇÓ D’HISTÒRIA
VEUS
AMATÒRIA
CARPE DIEM
~

















 

 

LÍMIT(S)
 

Pupil·la blanquinosa del buit, alcohol
de la ment. Amor. No cerco terres del tot
apaivagant l’atzar de cohorts i senyeres.
Com el gos et demano i el símbol assetjo.

Entre els guals i les testes de llavi celest,
no pas l’espai ni tampoc la nuesa, mort,
ací i allí de paüra, aturen el camí.
Guaita! La llum se m’esbrava com un cabdell.

Cap estigma. Clos destil·lat de cor-a-pensa.
Amb engruna mullada i fogall, la tenebra,
abisme de gel, fenc que la seda no alena
i, a mig estampir, el ferro de l’àpter reté.

No invocàvem en va. En carneral de batudes,
o llòbrec unglot que el foc del cíclop conjura,
escruten els límits. Talment el capvespre,
de càstigs i remors la pòstuma matança.

 


Jaume PONT, Raó d’atzar (Poesia 1974-1989),
Edicions 62, Barcelona, 1990.
~

 
 
 
 
 
 
 
 
 


 
 

LLIÇÓ D’HISTÒRIA
 

giravolt del càntir a la mà
blavissa com la imatge lletosa
on el sentit camina
                                  atura
el just la ratlla perduda dels palmells

i es fa de nit
                      i tot se’n va
damunt l’oratge cobdiciós
despoblat del paradís
                 i
les llànties perdudes del deliri

rusc espill on vomitàvem esponges

malfactor de fòssils
balb a l’indret de la boira
t’ajoques tot d’un cop
entre mils de cascavells
i de falses roderes
                                 mira’m!
aquells cavalls
                          dringar d’ombres
o xarxes cegues de llavi a llavi
                  no seran
                  mai més
la dolça missió d’una guerra
car l’home no estima la mort
i la mort
                de dol
                            no l’estima
desabrigat d’enyor
                                  eternitat d’una llum precipitada
em sé fidel i us imagino closos

ulls de cotó i careta de vidre

es fonen els pàl·lids tricicles del buit
i la nau de marienbad
                                       lentament
la fulla de la mar travessa

repta el silenci

els corsaris s’agenollen a coberta
i l’alba de la carn circumda
l’enginy captiu
                           marins assetjats
esvaïda ferralla o rutina fragorosa
del fast d’un imperi

al cim
on ahir brollaven
                               ribatges
brodats de
                    carners
perdura el silenci espectral
de la gola del somni

fora murs
l’horitzó somriu i fa el mort

 


Jaume PONT, Raó d’atzar (Poesia 1974-1989),
Edicions 62, Barcelona, 1990.
~

 
 
 
 
 
 
 
 



 

 

VEUS
 

...millor és que duri l’amor i que s’esborri la tinta.
                                  IBN HAZM DE CÒRDOVA



                   I

  No diguis el meu nom

         Anomenar-me
  és prostituir el silenci
           I tu ets viva
  com un altar profanat
   filla de totes les veus
impossibles de l’univers

 No diguis el meu nom

               Vine
a l’obscura veu del tacte


                    II

                Parla’m
     amb el teu cos jacent

   talment l’aurora boreal
    de totes les demències
       s’obre el balbuceig
     dels dies i dels llops

   Del coll           als peus
paisatge terrible del simun


                     III

     A la recerca del miracle
  fonsamagat sota les pedres

             com l’escorpí
que beu la llet agra del somni

   Pel seu verí, l’adveniment
  de tot allò que no té forma

 


Jaume PONT, Raó d’atzar (Poesia 1974-1989),
Edicions 62, Barcelona, 1990.
~

 
 
 
 
 
 
 
 
 



 


AMATÒRIA
 

Voldria obrir el meu cor amb un ganivet,
posar-te dins, i després tornar a tancar
el meu pit.
                       IBN HAZM DE CÒRDOVA


                                I

Navega el fosc vaixell a les palpentes
    els cossos encarats cap a ponent

   Guaita mut dels amants, els silenci


                               II

               Habitat per la llum
               espectral de l’amant
enllà del temps dels núvols i les pluges
               llegeixo un altre cop
    el llibre secret i obscur de l’origen

           Toco les negres parpelles
                        de l’abís


                             III

          L’espasa fumejant, ullal
        on el crepuscle descarrega
       el fort perfum de la matança

      Resten escampats els vestigis
                   dels guerrers

 


Jaume PONT, Raó d’atzar (Poesia 1974-1989),
Edicions 62, Barcelona, 1990.
~

 
 

 
 
 



 


CARPE DIEM
 

      Com aquell pobre ocell que picoteja
           les magranes obertes del jardí
       em véns a recordar el fútil miratge
                         de la vida:

         la cremor del desig en cada gra,
    per cada un dels teus besos la nissaga
amb què el somni embelleix el meu sudari

 


Jaume PONT, Raó d’atzar (Poesia 1974-1989),
Edicions 62, Barcelona, 1990.
~

 
 

Amunt