Sebastià Sánchez-Juan
LA IL·LUSTRACIÓ POÈTICA METROPOLITANA & CONTINENTAL
Poesia catalana d’ahir i d’avui


 

Sebastià Sánchez-Juan
(Barcelona, 1904 - 1974)


CASA DE BADALONA
ODA AL POBLE NOU
PRESAGIS DE NADAL
CANÇÓ DE L’AVENC DEL COR
CANÇÓ DELS REBLES
~





















 
 

CASA DE BADALONA
 

Tots els amics i les amigues
ens hem donat la llum al cor.
El temps fa mel a les bigues
i serradures d’or.

Casa de somnis inefables,
que fou de pescadors antics,
d’on potser treien els diables
amb salpasses i crucifix.

Cambres de dalt amb calaixeres,
com clavecins d’or vell intern,
amb una olor de primaveres
més pura en els matins d’hivern.

Pintures fràgilment madures,
finestra al mar i sostre oblic:
l’ona hi deixà ses altures;
els trens, llur niu d’ocellic.

El piano té pols de trena,
tan fina com la son que fa.
L’amistat ens vessa a veu plena
i la mà és música a la mà.
 


Sebastià SÀNCHEZ-JUAN, Poesia completa (1924-1933), Ed. Columna, Barcelona, 1995.
Segona ed. amb motiu del centenari: Editorial Claret, Barcelona, 2004.

~

 
 
 
 
 
 
 
 
 


 
 

ODA AL POBLE NOU
 

Un paner de forner fou bressol de ta lluna,
la dels vellets xirois.
L’estel polar és l’estel dels nois
que els deixà als dits la corda bruna.

Penjarelles de fruita i espolsadors carmins
fan clenxa a les teves petites botigues.
La teulada de vidre del mercat, als matins,
té somnis de sirenes i d’aurores antigues.

El vent duu flors de sol als teus balcons —
aigües de nacre, roba jogassera,
son enganxada als porticons
amb teranyines de la primavera.

Pintada amb esponges del teu cel,
fa l’ullet una casa marina.
El xiulet del tren esdevé gavina
i la cresta del gall, estel.

                                            *

Ah, Poble Nou, sense les sals macàbriques
de Mar Bella en tempesta a la boca dels pobres
tindrien menys de plor les obres
filles dels dits que es fan sang en tes fàbriques!

Icària passa amb trontoll de carros. Oh Poble Nou,
se’t fongueren les ales com espelmes del segle dinou?

Oh Poble, quan et desdibuixes
en la nit amb esclats de fira i carrusels
ets tan a prop dels cels,
que els teus carrers extrems rosseguen de tombs d’àngels i bruixes.

Casa de mals endreços amb encís
d’un clavicordi rogallenc, paraigua
vermell, sol polsegós ensonyadís,
i a la vorera uns arabescos d’aigua
i en la fosca rellotges sonants del paradís.

                                            *

El cor loquaç fa pausa: l’oratjol
recull l’alè, com de violes.
Oh Rambla del Triomf, d’ombres penjades, ¿voles
en aletes d’ocell, al mar que et vol?

Via del Sol solemne
(estrafet pel comerç amb agulles de fusta),
sents lluny petges de dansa? —Adorem-ne
l’olor de glasses que l’espai degusta.

Entremig dels teus arbres i els focs de Sant Joan
passaren, passaran els Júpiters a colles:
Salut! —jo cridaria en el meu cant—.
Salut, oh Poble Nou, als teus carboners nets i plats-i-olles!

Visca l’oreig del teu abril,
l’onda que fa tremir l’antena,
el salt a corda d’una nena,
les arengades al barril!

(Ah, si mon verb tingués pintura
per a miniar ta fira —terrissa, cistells—
d’una saliva dura
llampant a l’hora baixa —sonora d’orguenells!)

Enfonys de nit amb claror verd poma!
—prestatges amb pots, cordills amb fregalls—.
L’esguard meravellat, en tos miralls,
vessa les gotes de la teva aroma.
 


Sebastià SÀNCHEZ-JUAN, Poesia completa (1924-1933), Ed. Columna, Barcelona, 1995.
Segona ed. amb motiu del centenari: Editorial Claret, Barcelona, 2004.

~

 
 
 
 
 
 
 
 
 


 
 

PRESAGIS DE NADAL
 

Les altes nits en alta mar com ara
la que ara fa, oi que són tristes, mare,
—les altes nits en alta mar?

El vent que brunz fins al meu llit deu moure
vaixells i barris com vaixells a lloure,
el vent que brunz.

Nadal arriba amb temporal. Batega
l’avidesa de joia, temorega.
Nadal arriba amb temporal.

Un carrer vell i estret amb una toia
entre la brossa m’evoca una noia,
un carrer vell i estret.

Fou ahir que hi passí a la matinada
amb l’ànima no prou ben abrigada,
fou ahir que hi passí.

Del color clar d’aquelles flors marcides
et veig, amor, entre les nits, que em crides,
del color clar d’aquelles flors.

Aquest Nadal potser serà de llaços
de presents d’àngels i d’estreta als braços,
aquest Nadal.
 


Sebastià SÀNCHEZ-JUAN, Poesia completa (1924-1933), Ed. Columna, Barcelona, 1995.
Segona ed. amb motiu del centenari: Editorial Claret, Barcelona, 2004..

~

 
 
 
 
 
 
 
 
 


 
 

CANÇÓ DE L’AVENC DEL COR
 

No em doneu flors, que no en cobejo:
doneu-me mels, que em fan glatir.

Mirall picat, de dolç que et tornes:
t’escau la rosa i el matí.
Els oripells amb què t’adornes,
amor, no perden goig de mi.
La meva set no té mesura:
ara voldria copa i vi.
No em doneu mels: doneu-me altura.
No sé què vull que em fa sofrir.

No em deu amor, que no sacia:
doneu-me joia per morir.
 


Sebastià SÀNCHEZ-JUAN, Poesia completa (1924-1933), Ed. Columna, Barcelona, 1995.
Segona ed. amb motiu del centenari: Editorial Claret, Barcelona, 2004.

~

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

 
 

CANÇÓ DELS REBLES
 

Fred i joia. Treu el cap
en la terra vella el nap
             geliu.
Jo m’estava entre llençols:
deixo els somnis tornassols
             i al riu!

Al Besòs o al Llobregat:
jo no sé on hauria anat
             primer
si un sospir no m’hagués dut
a una platja de vellut
             lleuger.

Plau-me el temps amb un repic
de rellotge d’or antic
             llunyà,
i la mixta olor de fenc
i àcid fènic londinenc
             ençà.

Si em sobtava el net somrís
d’una noia de París
             i un bes,
em farien tan remot
de plaer, que ja no es pot
             dir més.

Mes després, carn de record,
trigaria a ser-ne estort,
             i fins
cruixirien sons d’abans
esquerdats per diamants
             divins.

Els set anys en què tastí
pa dels àngels un matí
             molt blanc,
m’han tornat com uns moixons
a frec tendre de pulmons
             i al flanc.

M’han trobat, però, molt fred —
amb el pit un xic estret
             d’amor—
i han reprès l’immaculat
vol d’aquella castedat
             que enyor.
 


Sebastià SÀNCHEZ-JUAN, Poesia completa (1924-1933), Ed. Columna, Barcelona, 1995.
Segona ed. amb motiu del centenari: Editorial Claret, Barcelona, 2004.

~