Pere Talric
LA IL·LUSTRACIÓ POÈTICA METROPOLITANA & CONTINENTAL
Poesia catalana d’ahir i d’avui


 

Pere Talrich
(Serrallonga, 1810 - París, 1888)


LO LLEDONER DEL MEU VILATGE...
AL MURMURI DE TES RIERES...
VALLESPIR...
~

















 
 

LO LLEDONER DEL MEU VILATGE...
 

Lo lledoner del meu vilatge
(quan jo vaig nàixer, era ell molt vell)
ha conservat tot son brancatge?
Hi fa cada any son niu l’ocell?
Encara es veu baix son fullatge,
amic dels infants al bressol,
voletejar —rient imatge—,
com vespres d’or, los raigs del sol?
 
 

~


 
 
 

 
 
AL MURMURI DE TES RIERES...
 

Al murmuri de tes rieres,
al dolç xiu-xiu dels faigs, dels polls,
dels castanyers, de les sureres,
al cant dels grills en los rostolls,
quin pler, quina delícia m’era
mirar ta nit, per temps suau,
sembrant dels estels l’arenera
sobre el desert de ton cel blau!
Nit estelada, nit serena,
nit amorosa, nit amena,
          qui no t’ha vist,
          per ell só trist!
 

~

 
 
 
 
 


 
 

VALLESPIR...
 

          Vallespir,
          dolç sospir,
          quina alegria!
          Mon cor somia
que un dia hauré per darrer llit
quatre lloses del teu granit.
Si em nega Déu eixa esperança,
si sota un altre cel de França
mon jorn suprem ha de venir,
de mi conserva est sovenir:
no moriré pas de vellesa,
ai no!, moriré de tristesa,
          Vallespir,
          dolç sospir!
 
 

~