Lluís Urpinell
LA IL·LUSTRACIÓ POÈTICA METROPOLITANA & CONTINENTAL
Poesia catalana d’ahir i d’avui


 

Lluís Urpinell
(Barcelona, 1953)


PORTO PETRO
LERWICK
HOMENATGE A JOAN VINYOLI
AMOR ICONOCLASTA
~


















 
 

PORTO PETRO
 

No vull orquídies salobres al meu
                                                        cementiri,
tampoc desitjos de pètals poseu
                                         a l’altar.
M’incinero amb Ofèlies marines,
                   comitiva de peixos silents,
                                                               miralls
                                                                de petxines grisenques,
                           El núvol Nocturn.

How I wish you were here...,
Com podríem cremar diamants
                       a la platja sorrenca de barques,
                          com timons esquelètics, brillants
                                  de solaç.

Parlo amb els morts, i és per ells,
                       doncs,
                                  que visc...
 
 


Lluís URPINELL, Lerwick, Ed. Tafal, Ciutat de Mallorca, 1981.
~

 
 
 
 
 
 
 
 
 


 
 

LERWICK
 

Lerwick és molt al nord, molt,
però para un xic al sud
de l’arxipèlag: les Shetland.
Tant les Shetland com les Òrcades,
pertanyen, doncs, a les Highlands,
que és on sojornàrem tu i
jo.
     L’avió, pres de Kirkwall,
vola molt baix fins a Lerwick,
tot per la força dels vents.
Així, el paisatge —sempre
feréstec—, el veus ben bé
a prop.
              Ho adverteix també
l’stewardess.
                        No hi ha arbres,
tampoc, en aquelles illes; no-
més roques i prats verdíssims,
seaweed i algues —muntanyes
senceres.
                 Pertot arreu
hi ha gavines, com a Larne, i
també ocells de tota mena
—«ein VogelParadies»,
digué, a l’alberg, un teutó—,
i bens, d’on surten els shetlands.

L’anglès que hom hi parla és
molt dur, sobretot les erres.
A tu et varen plaure més els
menhirs, els rings prehistòrics.
Recordo Jarlshof i el teu
rostre enartat, seduït
pels big stones, l’Edat de Pedra.

També visitàrem Scapa
Flow, a les Orkney, que és on ven-
cé la marina alemanya.

L’arxipèlag acaba a
Herma Ness; després hi ha
la fi, el cel gris, la mar
negra, la fi, Noruega a l’es-
querra, la fi.
                       Cheerio!

Hi arribàrem poc abans
de començar-hi a explotar
els petrolis del North Sea,
per bé que ja en parlaven els
diaris, els pescadors, tot-
hom.
          Quant d’amor que deixàrem a Lerwic!
 
 


Lluís URPINELL, Lerwick, Ed. Tafal, Ciutat de Mallorca, 1981.
~

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

 
 

HOMENATGE A JOAN VINYOLI
 

Veig un gran foc.
Al bosc, els arbres
van caient, d’un a un,
amb parsimònia.

Cada branca és una atxa
que il·lumina el pas,
ara desfet.

Les dones del rodal
han anat totes a buidar
els pous i a escolar les cisternes.

A la cruïlla de la nit amb l’albada
l’alosa entreté debades el cant
del rossinyol.
El rou cendreja,
                           aclapara els badius.

El matí inflama la ginesta.
La consigna s’estén de boca en boca:
«Tots volem habitar prop de la mar!»
 



Lluís URPINELL, March/Arthur, Ed. Columna, Barcelona, 1985.
~












 
 

AMOR ICONOCLASTA
(TRADICIÓ LITERÀRIA)
 

Visca l’Amor perquè d’Amor morim
A cada instant, a cada primavera,
En isards anys, a la tardor de l’Era,
Al vern hivern, a la plana i al cim.
Mori la Mort i cridem junts «Vivim!»,
Fineixi el Temps, els temps eterns jo era
I jo seré; batem les pols de l’era
On som, plegats, de polseguera i llim.
Ni el Cor al sol, ni l’Ànima en tenebra
Ni el Cos de dol, ni la Ment sota el gebre:
Fora del Tot mes rítmics en els rims
D’escarnits llimbs que al·literen els mims:
«Mori l’Amor que el somni recupera,
Visqui la Mort que l’Amor regenera!»
 



Lluís URPINELL, March/Arthur, Ed. Columna, Barcelona, 1985.
~