(Vestit pobrament; amb una canya de pescar.) Quan fosquegi tornaré. Jo no compto amb altres béns que aquesta canya de pescar. I, ja se sap, amb la canya, més s'hi perd que no s'hi guanya... Em passo dies i dies sense pescar res o ben poca cosa. I això que paro l'ham i trec tot el que s'hi enganxa. Ara mateix m'he eixugat la cara, que la tenia ben molla. Jo bé prou que miro amb paciència si els peixos piquen, però no em surten mai els comptes i sempre quedo a deure. Rediable! De què em serveix anar a pescar si no agafo res i ningú no és tan desgraciat ni ha estat tan de pega! Potser és perquè abaixo massa el cap. Jo no haig d'abaixar la cara per ningú. I per cert que ara em recordo que haig de fer adobar les cadires. Les rajoles de la paret totes acaben de caure. Estendré el mocador al sol perquè s'eixugui. Vejam què en trauré avui, del mar. Hi ha també bona gent que no té altre remei que portar el nom escrit a les sabates... I també n'hi ha d'altres que juren en fals per negar un deute. Aquests són els qui imperen sobre tots. (Se'n torna. Baixa una decoració amb una porta més petita.)
 
 

(Va amb americana, barret i corbata.) Ah! Quina cosa més estranya! No sé pas què pensar. I quant de profit en podria treure! Ah! He sentit una tal estirada a la corda, que se m'ha emportat la canya i s'ha començat a remoure l'aigua, i he començat a veure cuejar un peix enorme. De seguida que he pogut estirar la corda el peix ha tret el gran cap, gran com un bou, i m'ha dit que si el deixava anar em donaria la sort, que em concediria tot allò que li demanés. Veig que no m'ha enganyat, perquè en lloc de la barraca ja tinc una casa parada. Em sembla que tornaré a prendre un bon bany havent sopat. He passat massa tràngols i, d'ara endavant, tot plegat ha de canviar. Me'n vaig a cridar el peix i fer-li un altre encàrrec. S'ha acabat d'anar perdut. En la meva posició jo també haig de poder tenir convidats, ara que ja disposo d'una bona casa amb teules. Però no sempre ha de ser aquí on haig de pensar menjar i viure. La vida m'ha de reservar un altre tracte. (Se'n torna. Baixa una decoració amb una porta més petita.)
 
 

(Elegant de «smoquing».) Què és això que veig? M'he quedat de pedra. Ah! Quin palau tan meravellós! «Ho tens concedit», m'ha dit el peix després d'escoltar-me una estona. I ara sí que ja no m'haig de preocupar de res. Viuré tot sol dins aquest palau. El mar no el podrà desfer. Jo continuaré per aquí. Ja tinc servents que em porten en palmes. En lloc d'empobrir-me, m'enriqueixo més i més. I encara vaig en camí de ser molt més ric. Obligaré els meus veïns a guardar un ramat de cabres. Que tothom s'avesi a guardar cabres! La fortuna m'ha triat. Ben lluny de mi les temptacions de tombar-m'hi. Al bosc, s'hi dorm malament. Ningú no té permís, ningú!, de prendre la paraula. Abans de veure les coses ja dic que són meves. És pura justícia. Demano que em sigui donat tot el que mereixo. Jo tot ho tinc concedit. (Se'n torna. Baixa una decoració amb una porta més petita.)
 
 

(Gairebé passa just per la porta. Va de frac. Radiant.) Tothom es posa a les meves ordres! Jo sóc amo i senyor de molts pobles. Tot són acataments i reverències. ¿I per què les riqueses materials han de ser falses? No són un exemple de superioritat? Jo m'abraço a aquesta imatge. Les persones elevades han de ser valorades amb la demostració de la situació personal i dels beneficis personals. Pensar el contrari és una acció abominable, i donaré un bon escarment als orgullosos que no vulguin viure sota l'imperi de la llei, segons els antics costums. Els pobres esverats, que no surtin del temple. Aquestes són les meves muralles i jo us defenso. Al meu castell, també hi tinc un altar. Només queda la mort per als qui són dissortats. Tothom pronuncia el meu nom. Jo sóc el qui s'ajusta millor al moment d'ara. El desenvolupament d'un negoci no és més que l'aplicació d'una llei divina i natural. I tot això no té cap altre amo que jo. Que ningú no esperi altra cosa. (Se'n torna. Baixa una decoració amb una porta encara més petita.)
 
 

(S'ha d'ajupir per a passar. Va de bisbe, amb capa magna, mitra i bàcul.) Estimats germans. Les ovelles són molt lluny dels llops. Per això el nom de l'Església serà recordat pels segles dels segles. El desenrotllament d'un negoci, estimats germans, és una llei divina i humana. Quan el Senyor diu que és més fàcil que un camell passi per l'ull d'una agulla que no pas que un ric entri al regne dels Cels no ho hem d'entendre en un sentit massa al peu de la lletra, per tal com avui les condicions de vida són diferents. Ah, sí! «No forgeu herois a la terra» no es refereix pas als diners. ¿Que potser els rics no tenen dret a participar en els beneficis de la Redempció? No dubteu gens que, pel fet de ser envejats, és senyal que tenen alguna cosa bona. Que els trasbalsos us deixin de remoure el cos. Això no és demanar massa. Tingueu les penes per agradables i deixeu que els militars visquin bé. Segui el Senyor, saludeu-lo i feliciteu-vos-en. «Optimam partem elegit.» (Se'n torna. Baixa una decoració amb una porta més petita.)
 
 

(Amb prou feines pot passar. Va d'emperador, ple de creus i medalles.) No; això no pot ser ni serà. Volent-vos igualar a mi la vostra supèrbia us farà tornar enrera. Que ningú no es preocupi per res; jo he assumit el poder suprem i us faig la llei. Sereníssim, Generalíssim, Generalòfel, Generalastre, Doctor, Honorable President del Govern, Cap de l'Estat, Mariscalíssim en Cap de les Forces Armades de Terra, Mar i Aire, Salvador de la Pàtria, Primer Obrer, Primer Mestre, Primer Periodista. Gran Sobirà de l'Imperi, jo en sóc el propietari per excel·lència. Són meus el negoci de la sal, el del tabac i el de la carn. Tinc participació a la Rifa i les «Quinieles». Sóc amo de la Fundació d'Hisenda i de la Cervesera Nacional; de la Ferreteria Nacional i de la Companyia Naviliera; tinc fàbriques de calçat, de ciment i de mobles. Sota la imatge de vaques i prats verds amago les caixes cuirassades dels bancs amb comptes corrents numerats. De la meva fortuna immensa, el món no en coneix més que el cinc per cent. La resta es perd en soterranis i enllaça amb inimaginables persones. La meva fortuna es plasma després en realitats de la vida; però darrera hi ha el poder, el poder fabulós del diner... (Riu i se'n torna. Baixa una decoració amb una porta molt petita.)
 
 

(Ran de terra, traient el cap per l'obertura.) Ai! La nau s'enfonsa. Estic cuit, pobre de mi! No puc pas aixecar el cap; tant de mal em fa. Els peus ja no em porten. Estic marejat. ¿On sóc? Em sembla que a la primitiva barraca. Ai! Trist de mi! Quin valent negoci! El peix naval s'ha posat fet un lleó. Ha perdut la paciència i ha tocat el dos. M'ha dit que jo no represento res, que només em represento a mi, a mi tot sol. Auxili! Auxili! Auxili!

1. Del llibre inèdit Fregolisme o monòleg de transformació, 1965-1966.