Fones, arrel i forca d’un gran sí!
Quan mars i serps corrompen les allaus.
Damunt el tres i el quatre de la sang.
Els cinc sentits remouen l’aspra sal.
En són senyals, ullpreses, les clarors.
Sis dents, nou dents, sota l’arrel dels camps.
I a l’aigua, set, escrita contra el fang.
Car són al buit les sorres i els parracs.
De dins l’avenc el forn salta al mirall.
A l’entrefosc la branca cus el llamp.
I crema el sol i crema la gran set.