Un temps aturat, un temps que s’ha buidat, que ha fotut el camp, una situació eternitzada, inenarrable ...són quasi cilíndrics, amb algunes irregularitats generals, i no són ni molt menys tots iguals, difereixen en llargària i grossària, en posició i en mobilitat ...dos són un punt més curiosos, un per la seua atròfia, l’altre pel seu isolament i la seua oportunitat de col·locar-se «en posició» ...estan fets tots amb segments articulats (en nombre de tres) i sobre aqueixes articulacions organitza la pell uns relleus concèntrics, en forma d’anell o de nebulosa galàctica o de laberint, bo i exceptuant el primer artell de cadascun, que presenta detalls més fins i més complicats i de diferent estructura ...d’aqueixes surten unes cordes com d’instrument musical que donen lloc a una zona de vaivé, un conjunt de sectors circulars que convergeixen en un sol punt, divergint en el sentit oposat, deixant de banda els costats (en un d’aquests es presenta la irregularitat major, amb una articulació avançada) ...hi ha a més una certa depressió on s’acoblen uns plecs que anuncien l’altra cara, de textura insòlitament distinta, on hi ha unes línies que es creuen, s’embranquen, donant ocasió a un dibuix molt confús que pot semblar una inicial, altres línies més fines es perden ...el clixé d’un vell somni, un somni a cavall de molts nivells, farcit de signes i de símbols i de claus i de secrets i de trameses i de ...tot l’artilugi sosté un cilindre un punt imperfecte, de color brut, de material dur i polit, pesant ...a tall de morceau que ens acaça dia rere dia i que no permet cap misericòrdia, que ompli l’oïda i sembla omplir l’espai ...les figures suren sobre una buidor blava on esfilagarsades taques blanques gaudeixen d’un cert moviment boig i sobre les quals la quantitat de llum produeix ombres variables ...té el to d’una veu escoltada enmig de la somnolència, una veu falsament allunyada (car, potser, ve de dintre), veu plena de veritat i que acabem d’inventar, veu que roman present quan som desperts, però que no permet un cabal d’orientació ...mà-objecte, mà i objecte, objecte-mà, objectes, mans, combinats, un exemple d’un cas general, un binomi, una oposició, suren, més ferms, tibants ...més que una veu, són fantasmes dels subterfugis, parracs de l’autoengany, almoines del consol ...un seguit de llums i d’ombres, una dansa ...han anat i han vingut al llarg dels dies, a tall de pregunta capciosa de l’esfinx, pregunta feta en un viarany remot en un jorn llegendari, abans del temps, ...o han sortit o van sortint de les nafres d’un text insidiós, vessades per una escriptura radiactivada ...quéiem o ens tombaven i fugia el cavall que sabia el camí i romaníem en la pols, sota el sol embadocat, i no tancàvem els ulls, i la llum ens clivellava les ninetes i xuclava la neu vítria ...sostenia encara la mà l’objecte (estoig, capsa, urna,...), com l’urpa de la fera, com la presa ...veu del somni, figures, com en un càstig mític, feble i ridícul, arlequinat i joguinaire davant un fons pintat en un paper amb grocs i blaus ...tanmateix no és ni música, ni veu, ni poema, ni cançó ...un gest immobilitzat, una feina, un ritu, un fer i desfer, un segment repetit ...mà que estreny l’estoig (l’objecte) i l’acaricia suaument, molt suaument, amb delectança ...la carícia es vol suport d’una intencionalitat, capaç de resoldre un problema, les bones maneres ...s’avança una de les ungles, decidida, segura, voleiant l’estoig, s’atura i pressiona ...l’ungla sospita un ressort, el màgic ressort que lliurarà un interior o un exterior, un afegitó ...somni que reconstruït per la memòria proposa un enigma, un dubte, un desafiament i li basta una imatge ...l’obstinada mà sacseja l’estoig, li exigeix un ressò, una resposta, una reacció, una simetria, nega l’atzar, nega la immutabilitat, nega el present ...subtils variacions de les figures recurrents, encadenaments lleugers, quelcom que es perd, que fuig ...s’obria la mà i mostrava sobre el palmell la capsa, tot esperant que qualsevol cosa passe, que quelcom madure i amolle les sements i que brollen i que volen, ans la capsa oposa una recalcitrant indiferència, un relativisme absolut a les posicions ...joguines sota l’olivera d’un corral rural, sota la pluja, cavall i camió que es neguen a tota recerca, a tota interrogació, no contesten, no demostren, no suggereixen, ni profunditat, ni interior, ni misteri, ni essència ...llança fort i lluny la capsa (l’urna), tracta d’espatllar-la i en trobar-la de bell nou veu que és intacta, sencera ...l’angúnia d’una situació tan abstracta, un per damunt de un per baix de, irrespirable, impensable, límit ...apropant un diamant, oferint les arestes i el vèrtex per a l’atac, pressionant, per si l’obri, per si de cas n’obté dues parts ...el cansament del fet, de l’exercici, els cansaments dels que somnien ...deixà l’urna, l’abandonà, i romangué inactiva (la mà), irresolta ...un abandonament a temps és una victòria, una reculada, una traïda, donar-se per vençuda ...car potser no és possible (obrir, espatllar, averiguar, llançar) ...objecte preciós i bell i perfecte i tancat i secret, sense ús (útil), inaccessible, categòric ...ordre del fantasma, exigència, llei ...ha estat un pretext per a les facultats imaginatives, tan envilides per l’afalac a la raó i al sentit comú ...han estat forces balafiades contra un miratge ...sospitarem que té raó l’antiga saviesa (no sabem, no havem de saber mai bastant), no assolirem el llindar ...renunciem, oblidem, ...neguem l’objecte, neguem la qüestió (no llegim) ...l’esborrem, ens esaborrem, no és pertinent ...tornem als llimbs aproblemàtics, a la vella seguretat, a la repetició, a la tradició ...havíem esperat que un dia podríem saber, que un dia podríem obrir ...la mà reté l’objecte, el fet de ser mà sembla consubstancial al fet d’agafar l’objecte ...la veu del desesper, la veu de l’enfollit, una sobre-raó, un par-misteri ...esperàrem que un dia decidirien per nosaltres, que els nostres ulls veurien el ple o el buit ...potser si encara arriba no caldrà veure ni palpar ni res, tot esdevindrà tan diferent i nou ...divertit, granguinyolesc ...pretensió, obsessió, malson ...podríem esperar una mica més ...la mà agafa l’objecte sota un esplendorós sol pintat de blaus trivials ...trobarem noves eines i reprendre’m la tasca ...fou millor acariciar-la, besar-la, alçar-la, adorar-la, posar-la en una vitrina ...fou millor fundar una religió (de l’objecte) i fou millor enviar sacerdots i sacerdotesses arreu del món ...fou millor parlar en totes les contrades i fer preguntes i rebre preguntes i fer promeses i ...preguntes afegides sobre un munt de preguntes, repetides, examinades ...rebutjades, retrobades ...la mà torna a prendre l’estoig i torna tot a començar ...és millor que cremes les preguntes i que enterres l’estoig ...institueix l’Ordre Universal de l’Oblit ...féreu l’amor segons el rigorós codi fetitxista ...veu hom el gran perill, reclama hom la destrucció ...la mà cedeix, apreta, atresora ...al tacte no surt ni el nom, no li escau cap nom ...no és un, són milers ...inacabable, inabastable ...no té origen, no té fi ...no és sagrada ...esparsa i unitària ensems ...la mà la porta pel braç i pel coll i per la cama i pels cabells i pel nas, i per la cua, i pel sexe (?) ...la baralla de la mà-objecte ...una mà ha pres un estoig i ...el temps refet, remuntat, ple, retornat, una situació descoratjadora ...una distància que comença a créixer, a omplir-se, a multiplicar-se, una imatge que vola ja, que no és la del meu somni ...ateny un horitzó i cau ...una mà té un estoig ...