El viatge que volies l'encertaràs a la matinada,
amb el primer glop de café i llet,
sense deures ni límits. Et conec ansiós
i sé que corregiràs l'anada i la tornada,
que mai no han estat fixades,
per petjar l'herba mullada i l'herba resseca,
sota l'amenaça d'un diàleg prudent
i sempre vigilant la teua joiosa i obstinada solitud.
El risc que et cal descobrir,
l'agraït equívoc, esgotades ja totes les llibertats.

Tot deslligat d'afany i de temença, i sense tedi,
apresonat i enriolat al convit delitós
de dar giravoltes suïcides, la luxúria del metall
i el vidre, i l'instant de la gota d'aigua.
El semen penetrarà fins les venes.
La sang és una teranyina, estovalla bruta
que amaga les fulles desordenades on es perden
mares i filles. La sang és l'orgia de la devoció al sol,
i a la seua tossuda i mítica ànsia
d'on anar i d'on tornar per a mentenir-se
sempre al cel imprudentment.

Anem-nos-en. Aquest maquillatge no l'hem vist
mai als nostres daurats ulls, les parets blanques,
el desdejuni higiènic a taula,
no res podem pronunciar que no ens vença estrepitosament.
Un bou roig, un cavall blanc al nostre abast,
com rentar-nos el rostre, pentinar-nos
i eixir de l'atzucac on hem nascut.

Tenim l'edat inaudita de l'assassinat
i essent la primera vegada
ens creixerà, per la salvació del poder encara,
amb carícies mudes d'afany ajornat,
la confusió, retorn a l'atroç inharmonia.
Absorts al més pur amor
no existeixen motius per a excitar-nos,
només confonem fàcilment l'engany i l'aparença.
Confortar-se entretenint els deliris
a la taula d'un café
entre els ignorats residus del sucre.
Tancades totes les portes, com cal,
amb la certesa que els pestells i forrellats
venceran els estrangers,
i parlar amb llengua sovint anomenada
per tal que no ens vegen ni prop ni lluny,
proximitat i llunyania són les mentides escaients.
A més, indulgents amb el temps,
car s'afebleix senzillament dessota uns dits.

 
El militar dels desperdicis,
el roig incessant dels carrers
o els tossuts edificis delimitant
els espais d'ombra i de solatge,
l'espectacle insegur que se'ns ofereix
enllà dels nostres peus nus
que no resisteixen el dur i fred quitrà,
ni les nostres mans suporten la suau
opressió dels murs. Ens inflem de fum
a colps quasi imperceptibles, però indubtables.
Unes altres cantonades, uns nous barris
no els trobarem. No existeixen
ni camins ni una mar oberta per a nosaltres.
Ací envellirem, esquivant la mort
que de mà en mà dringa com els diners
o com els odis i amors. Endebades
sotjàrem, temps fa, el paradís i l'infern,
inventàrem la inutilitat d'una porta,
d'una entrada i d'una eixida, del cant del gall
a la matinada i dels udols a la nit.
Ara ens enfrontem a gent que passa
i ni ens mira, van absorts de colors i d'afanys.
Els sorolls i els ritmes monòtons atrofien
uns cervells emmirallats només pels perfils.
Voltejant la fulla, hom no sap per on començar,
si pel somriure dels xiquets o per la gatzara dels joves,
si per la més brutal i secreta dependència
o per militar entre els desperdicis.