REQUESTA
Et trobo a la plaça
—hi ha castellers—
la camisa clara
el rostre somrient.
Vindràs a ca meva
a dinar amb mi?
Avui no,
tinc pressa,
m'espera un amic.
No vols, doncs,
que et doni
el meu vers per a tu?
Sí,
cert que el voldria,
però avui no puc.
I demà,
vindries?
Passaré un moment.
És que vull que em donis
molt més del teu temps.
Potser el dimecres?
Dimecres no puc.
Dijous a la tarda?
No tinc ni un instant.
Més tard, cap al vespre.
Bé, a l'hora foscant.
Faré tres requestes:
tindré els llençols nets,
el sopar a taula,
besos a pleret.
SOLEDAT
DEL VELL COW-BOY
La camisa blau cel
te la bufen ràfegues:
indolent i bell,
elegantment cavalques.
Sota el sol de maig,
amb cabell d'argent,
cavaller remot,
travesses contrades.
Rostre pàl·lid d'ulls blaus
cofat amb barret d'ales
el cor solitari et batega
en inhòspites planes.
Lenta, la tarda s'ajeu
damunt les teves espatlles:
tristesa de genet sol
enmig de les atzavares.
Soledat de vell cow-boy.
Al cavall li bull el llom
davall les cames exhaustes:
vol anar a prades fèrtils
on els llacs són mirall d'aigües.
T'atures al séc del sol
amb les regnes escurçades:
prens el pols al pas del temps
i al cavall lleves amarres.
Cau la nit absent de lluna
amb l'oblit per coixinera:
la matinada clareja
i fa girar les estrelles.
El buf del cavall escalfa
el matí de xopes pedres:
fas un salt damunt la gropa,
t'aferres a la crinera.
Arbredes llunyes albires
entre les mates de menta:
cerques el teu cor dolç d'home
per fer el relleu al de pedra.