1
Ànima
poètica.
Avui
creixes
com
les pupil·les d'un gat negre
sota
la lluna plena.
Absència
eterna.
Tant
la trobe a faltar
que
els camins i les sendes
es
torben a primera vista.
Cop
d'ull immens.
Com
un excèlsior als secrets
tot
em copsa amb una pena.
La
llunyania sempreviva.
Que
s'amaga rera llàgrimes,
rera
crits d'angúnia.
Sota
una amarga màscara.
(De
"Cant d'estiu", dins Aeda, la ruta del verbo.)
2. SONET
La
lluna recorre el cel ple de foscor i d'estrelles,
la
meua vista el vell camí buit de gent.
Des
de la casa al camp note el vent de ponent
que
s'emporta la flaire dels pins i les falgueres.
Tu,
com jove desitjós, seus ara i vetles
unes
hores tan polsoses com records d'argent.
Notes
que dins tu mateix viatges silent
recorrent
sense voler la teua ànima feble.
¿Què
serà això que aquesta nit et fa mal?
¿Voldràs
insinuar-li a l'angúnia com eixir?
¿Seran
els versos que escrius el camí fatal?
Pensarós
vols buscar el gaudi d'aquesta nit.
No
pots. Fa temps que no la veus, tampoc ton germà,
¿o
la pena vindrà del dia roí de hui?
(2on
premi al certamen de poesia "Festes de Sant Vicent Ferrer" de Perleta-Maitino,
Elx, 1999; inèdit.)
3
Planúries.
Vastituds
de gira-sols
i
palmeres d'aigua.
Terres
rodejant la casa.
Passejos
que algun dia
tornaran
a la memòria.
Ara,
com un instant que penja,
ho
recordes tendrament.
(De
"Pròxima parada: cinc poemes de Toulouse", dins Cuentos e historias
del campus/Poemas del campus.
Menció
d'honor al IV Certamen de poesia Universitat d'Alacant.)
4
a)
Homanatge a Salvador Dalí
Rocam
de
barquetes i mar.
Plugim
com
granets de raïm.
Cadaqués,
dolç
i acollidor poblet.
Aquest
matí,
com
els que veuria Dalí.
b)
Ànima feble d'amant
Importa
el lloc
si
hem de no amar-nos?
Tots
els dies a la mateixa hora
i
a la cantonada del passeig
tu
i jo farem com que no ens trobem.
Tot
seguit el ja típic café
que
encara no hem pres mai
—el
teu és "Un café solo", ¿no?—.
No
anem a xarrar-nos
dels
esdeveniments quotidians
—l'institut
i tot això
que
ja fa temps que no em contes pas,
sempre
igual—. Després,
no
ens besem intensament sense
temps
recorrent les nostres llengües
—i
fem com que no ens amaguem
per
si de cas cap conegut curiós
mira
i descobreix el que perilla—.
No
sé tu però jo...
Si
per tu fóra estaries
no
fent-ho per sempre més.
Jo
m'he afartat de la
nostra
nul·la relació
que
és de tots els dies.
Demà
em declare. Paraula.
(De
"De paraula en paraula", dins VIII Premis juvenils de literatura breu
1999.)