LES MEVES MANS
Les
meves mans palpen les teves mans;
plenes
de tu, remarquen mon camí.
Els
teus records em vénen; i en són tants
que
res podrà apartar-los de mi.
Els
meus batecs, mancats d'un bes pendent,
viuen
l'enyor feixuc del nostre ahir.
No
vull plorar perquè no estàs aquí:
el
temps endut el tinc sempre present.
El
cel m'ha dit que em guies tot sovint
aquells
moments plens de joies i plors.
Quan
penso en tu, se'n van totes les pors
i
dins ma ment els mots em van venint
com
un encís que m'apropa al passat,
amb
el conhort d'haver-nos estimat.
23-10-05