IMPRESSIONS
Et
conec la transparència d'udol de ponent.
Closes
les parpelles reposa el panteix
de
les darreres escales de caragol.
Em
trenco perquè sóc vidre frèvol.
Tan
sols necessitava un bes humà
que
deixés en el meu rostre efímer
el
rastre d'alguna rosada silvestre,
la
sonoritat de l'aiguaneix en els llavis.
T'apropes,
t'oloro, encara puc olorar-te,
emanes
de l'essència del xiprer i de l'olivera.
Em
lleves l'ombra i sóc com tu, subtil perfum
volàtil
que pren el llarg camí de l'èxode.