RENG D'ARBRES
Renglera
vegetal que vetlleu el nostre descans.
Moreres
obedients, inclinades per la força del vent,
vostra
reverència silenciosa porta a ajuntar mans,
agenollar
neguits, inclinar temences i calmar la ment.
Sota
aquest porxo de fusta els meus ulls escolten
i
guaiten mes orelles els diàlegs dels ocells.
Aquest
embolcall sonor bressola els anhels
que
agiten sovint als que com jo temen.
Enfilall
de fantasmes invisibles, muts que eixordeu;
sereu
arrabassats, fosos com la neu
per
la tramuntana decidida, agosarada,
d’una
valentia ferma com flamarada !!
ESTRANYESA
Estranya
confrontació aquesta
del
llapis, la ploma i el full blanc.
Es
tracta d’una ferma conquesta
on
cap guerrer se’n surt de franc.
Llapis,
ploma, bolígraf hi deixen
reguitzells
de tons diversos, amanits
d’arabescos
capritxosos cisellats pels dits;
creant
mots i frases que sedueixen.
El
full, inert, veu vestir ses entranyes
de
taques que sobten el seu vestiment.
Ignora
la procedència de les menudes aranyes
que
s’enfilen descarades, veient-lo obedient.
Uns
ulls mandrosos s’apropen innocents
a
l’espectacle incruent de la batalla desfermada.
Potser,
entre sol i ombra, una ullada
distreta,
juganera, captarà elements
per
dir a les mans adormides, en ple respir.
Alceu
el full amb promptitud! Ens cal
passejar,
vagar, desitjar de goig un sospir
si
assaborim aquest tast visual.
Aquests
ulls encuriosits, fascinats d’arabescos
adrecen
al cervell a un convit de línies
que
mormolen entre sí i rodolen com sínies
idees,
pensaments, arpegis gens foscos.
Curiós
final té la incruenta pugna
entre
estris i superfícies.
Ara
és encontre, escaramussa que no sagna
dansa
mental, ballet intern de les imatges.