Eduard  J. VERGER  nasqué a Carlet, el 18 de març de 1949. Però la seua infantesa la va viure, vigilat pel Montdúver, al peu de la muntanya de les Creus: era son pare mestre de la Vall de Tavernes, i sa mare mestressa de sa casa. Estudià a València, on viu des del 1959; té nocions de dret i de gramàtica. Durant un temps es va guanyar la vida, com se sol dir, «donant» literatura, de professor pirata de francés, de professor de català de l’ICE, de corrector de proves d’una impremta... El 1980, finalment, obtingué un benefici del Magnànim, ara menys conegut com a Institució Valenciana d’Estudis i Investigació, on espera plàcidament des d’aleshores el dia de la jubilació del seu càrrec de traductor. Casat per l’incivil, ha tingut una filla que farà enguany un any. Pateix migranyes de poeta, com demostra el testimoniatge de les seues amistats, i fins i tot uns versos que té escrits. Espera acabar algun dia un voluminós florilegi de poetes valencians que ara l’ocupa a estones. Ha emulat esporàdicament la prosa catedràtica en articles infames. Cultiva l’amistat molt conversada, i en aquest virtuós exercici sona el nom de Cairell com el d’una memorable vetlada compartida.
 

De la solapa del llibre Com si morís, Gregal, València, 1986.