lluisg5

DESMAI (Per a Sylvia Plath)

 

Entre els teus ulls

brilla una costa,

espessa dŽarbres,

vestida amb vent.

Hi niuen les gavines,

hi lluu el sol ixent.

 

Coloms blancs

sŽalcen llunyans,

perduts en lŽalba nua.

I els teus ulls,

com blanques mans,

tremolen vers

lŽaigua pura.

 

Cabells dŽor

a frec de vent,

i una ànima

que es despulla,

entre crits

tots fets dŽargent

i de claror de lluna.