Intro
Durant bastant de temps, a les pintures a la cera d'en Miquel Àngel Pintanel hi abundaven els peixos de variades coloracions que, poc a poc, anaren alternant amb figures, bustos i rostres estranyament angoixats. Hi havia com el pressentiment, tant en la llum com en les expressions, d'una mena de transformació dels éssers creats en una cosa nova. Ara, amb la seva tipologia actual, aquella transformació s'ha produit: els éssers viuen en un ambient abissal, sotmesos a enormes pressions i en un medi amb poquíssim oxigen i sense llum solar. Habiten un món molt dens i han sorgit de les seves profunditats per a mostrar un evident drama existencial.
Com tota fauna abissal, tenen un cap gros i encastrat al cos, semblen respirar més per ganyes que pels narius o les boques, gairebé totes
tancades, per bé que algunes apareguin com massa obertes, com expressant un crit sense so. També són abissals les extremitats, llarguíssimes mans que consonen amb les característiques dels animals que habiten els grans fons marins. El mateix podria dir-se de les tres variants d'ulls, típiques dels peixos de les profunditats: enormes i molt fixes, estrets i semi-tancats o, senzillament orbs, i fins inexistents. Antropomorfes patidors, anguniosos o, almenys, preocupats, tenen epidermis opalines, mai acariciades per cap Sol, que en ocasions cobreixen amb vestidures de colors més delicats que no brillants i, a voltes, s'amaguen encara rera estranys laments, a manera d'algues, vinguts ves a saber d'on.
Es evident que en Pintanel no ha trobat aquestes figures al seu voltant: les ha
tretes de molt endins de si mateix i se li han anat revelant a fur i a mesura que
gratava les capes de cera enclastrades sobre papers. Eren amagades sota les ceres
i ara han sorgit a la superfície! Vingudes del més enllà. són símbols o signes? Expressions o abstraccions? Des del moment en que poden ésser captables pels sentits són realitats. Existeixen i ho sabem, i potser cada espectador sabrà què fer-ne, quin sentit donar-les-hi, ja que tot espectador té el seu abisme. La diferència és que Pintanel ha sabut revelar les creatures que habiten el seu i
ara demanen ésser compartides.
Miquel Porter i Moix
Exposicions individuals
- Sala Lola Anglada de la Generalitat de Catalunya, del 14 al 21 de setembre de 1987.
- Galeria Amagatotis de Barcelona, del 21 d'abril al 30 de maig de 1993.
- Llibreria 22 de Girona, del 3 de maig al 30 de maig de 1993.
- Sala Gespa del 22 de juny al 3 de juliol de 1993.
- Bar Via Fora ! de Barcelona, de l'1 de juliol al 10 d'agost de 1994 (prorrogada fins setembre)
- Cooperativa Agrícola de Garriguella, de l'1 al 30 d'abril de 1995.
- Exposició virtual a internet des d'abril de 1996.
|
