Entrevista realitzada a la Nova Creu Alta, el dissabte 30 de abril de 2.005.

El jugador amb més aroma:

...amb Ramón Martí.

Entrevista amb Ramón Martí, porter amb gran experiència a la Segona divisió A. Fitxat en el mercat d’hivern, quan estava sense equip, però agafant la forma física a l’Alcoià. Ha fitxat per ocupar una posició on en aquesta temporada ha estat tema de debat i on per una qüestió o altra, han defensat la porteria arlequinada fins a tres porters: Carulla, Morán i ara en Ramón. La seva experiència pot donar molta vida i seguretat en un conjunt arlequinat on s’han encaixat massa gols i ha fet que l'equip no sumes punts amb partits que hauria d’haver puntuat.

Christian: La teva arribada al Centre d’Esports Sabadell, arriba en un moment on l’equip es veu abocat en una greu crisi de resultats i en l’última posició. Et veus amb ganes de tirar l’equip endavant sent tu un veterà que ja has viscut de tots colors en el món del futbol? I veus que queda molt i això és pot arreglar?

Ramón: Si, home jo quan vaig vindre aquí, al Sabadell vaig tindre sobretot molta il·lusió amb ganes d’ajudar. Ajudar a la plantilla que durant tot l’any ha estat en una situació molt delicada esportivament i be, en això estem. Queden cinc partits i anem a tractar de treure dels llocs de descens a l’equip, entre tots.

C: Fitxar pel Sabadell ha sigut un bon pas per tu a nivell futbolístic i personal?

R: Si, clar que si. La carrera d’un futbolista, sempre hi ha moments que estàs en unes categories, altres estàs més be i unes altres estàs més fotut, com és el cas del Sabadell en la seva classificació, defensant la camisa del Sabadell com és ara, que és un club amb molta història i és un club amb tradició. I la veritat, és que m’agradava molt l’opció de vindre per intentar col·laborar i aconseguir els objectius marcats pel club.

C: Com et trobes en el club i en la ciutat de Sabadell?

R: Molt a gust, perquè he estat sis anys a Xerez, que és un altre caràcter, una altra manera de viure la vida, i al ser de València estic més còmode aquí. És un caràcter molt caigut el València. Aquí al parlar el català les seus costums m’he adaptat molt be. Estic en general molt satisfet d’haver vingut.

C: Queden cinc partits, cinc finals on l’equip es juga la permanència. Creus que és salvarà sense patiments o que s’haurà de patir fins a la fi?

R: No, jo crec que anem a patir, anem a patir, perquè be, ha estat la tònica durant tot l’any i sense fer una segona volta prou bona, jo diria podríem estar salvats cap a munt. Les estadístiques així ho indiquen, però els equips de baix estan apretant cap amunt i ningú afluixa. Be si guanyes una setmana puges si perds baixes, o sigui que no s’ha de perdre el ritme.

C: La teva experiència a Segona A amb el Xerès, com la recordes?

R: Home, ha sigut molt positiva. Positiva perquè han sigut sis anys i sis anys valen per molt. Hi ha coses bones i coses no tan bones. Jo els dos nens que tinc els he tingut allí. Diguem que els èxits esportius més importants que he tingut també han sigut allí, i be ha sigut un motiu molt important per la meva vida esportiva.

C: Hi ha molta diferencia entre els equips d’aquí i els del grup andalús?

R: Bé, jo la experiència que tinc, mira en quant a instal·lacions no, perquè allí a Xerès, les instal·lacions, l’estadi estaven prou be. És un estadi molt modern i està molt be. En quan a serietat i en quan a nivell de club, president, i serietat de cara als jugadors, jo si he notat una diferencia molt gran. Aquí m’han tractat molt be i ja et dic seria una llàstima que aquest club perdés la categoria i amb això estem a veure si podem evitar-ho i aconseguim la permanència.

C: No ho trobes una mica atípica que hagin hagut de jugar fins a tres porters en una mateixa temporada?

R: Si, be home, no ho sé. Jo abans no havia estat així, però be és una demarcació, un lloc mes dels onze i be per uns motius o altres per sancions o lesions sempre poden passar coses i aquest any ha sigut així. Esperem que acabi el millor possible i que no hagin de posar-hi un altre.

C: Tens contracte fins a final de temporada. T’agradaria continuar aquí, encara que, ojalá així no sigui, l’equip baixes a tercera?

R: Home, a tercera? Home penso, que tinc opcions de quedar-me, però seria prou complicat, perquè tinc la família a València i be a tercera divisió penso que tindria l’opció d’anar allí a prop de casa, llavors seria més complicat que em quedes per jugar aquí a tercera.

C: Durant els partits que has defensat la porteria del Sabadell hem vist un Ramon amb bastant seguretat, però amb patiment a l’hora de rebutjar la pilota amb els peus. Crues que és un defecte que has tingut al llarg de la teva carrera o és producte de la inactivitat de no jugar?

R: No home, jo crec que va ser poquet. Els primers partits, em faltava ritme de competició, però be ara no hi ha cap problema. El que ha de fer un porter és parar i el demés és pels jugadors de camp.

C. Bastants partits s’aconseguit puntuar gràcies a les bones intervencions que has tingut al llarg dels 90 minuts. Hem pogut veure que els “un contra un” els aguantes molt be. Quin és la tàctica?

R: Home, jo crec que cadascú te la seva tàctica. No sé, jo ho intento. Consisteix tapar el màxim possible i aguantar el màxim possible. Hi ha moltes coses que ho faig be, altres no tant i be, penso que els últims partits fem les coses prou be.

C: Vols donar un missatge d’esperança a l’afecció arlequinada?

R: Home, jo un missatge que donaria seria, no se’ls pot dir res, perquè l’afecció la veritat és que s’està portant molt be. O sigui que l’únic que se’ls pot dir és que per nosaltres, els jugadors de camp, no faltarà l’entrega i la lluita. Ho donem tot cada dia, en els entrenaments i als partits. Està clar que en una situació tan complicada com estem nosaltres ara sempre costa perquè estar guanyant partits no t’assegures sortir d’aquests llocs com succeeix. També els diria que confiïn en nosaltres fins l’últim partit, fins l’últim minut, l’últim partit a casa, per què jo crec que al final sortirem d’allí baix.

C: Que et sembla l’afecció del Centre d’Esports Sabadell?

R: Ja t’ho he dit abans. Jo he tingut una experiència amb d’altres equips i la veritat és que la gent s’està portant molt be. Jo crec que amb la situació que estem en d’altres equips ens tractarien més malament, com xiulades, baralles, insults. En situacions difícils, moments crítics és quan l’equip necessita la força de l'afecció i aquí la tens i això a nosaltres ens 'enforteixen. En d’altres equips potser no la tens. Pots guanyar un partit gràcies a ells. Pots perdre un partit i l’afecció es posa en contra i aquí això no passa. Aquí l’afecció està il·lusionada amb l’equip i està recolzant al màxim per treure l’equip d’allí baix.

C: El seu futur, quin és?

R: Home, a dia d’avui no t’ho puc dir. No ho sé. Avorrit de futbol no n’estic, jo em trobo be. Jo el dia que no pugui més ja ho diré, no bull enganyar a ningú ni a mi mateix. De moment, estic molt centrat amb mantenir la categoria amb el Sabadell i si és poc aconseguir la permanència sense sofriments millor que millor.

C: Fes un pronòstics dels propers partits?

                Sabadell – Gramenet: S’ha de guanyar. Son tres punts molt importants.

                Alacant – Sabadell: És molt complicat. Un puntet seria molt bo.

                Sabadell – Vila Joiosa: S’ha de guanyar. Els tres partits a casa si els guanyem assegurem la permanència. Gairebé assegurada. El que passa és que els equips de baix no fallen. Em de ser capaços de guanyar dos partits seguits.

Molt personal.

Un defecte: Susceptible.

Una virtut: Respecte.

Un equip: València.

Un jugador: Ayala (València).

Un jugador al teu lloc: Reina (Vila-real).

Un company: Javi Sanchís (Castelló).

Un entrenador: Luis Miguel Gail.

Un partit per recordar: Atlético – Xérez al Vicente Calderón on lluitàvem per l’ascens a primera divisió.

Un partit per oblidar: Llevant – Écija. Ens jugàvem l’ascens a segona.

Pitjor camp: Mpal. San Pablo (Écija).

Has marcat algun gol? No, mai.

Millor record esportiu: L’ascens a segona amb el Xerez.

Pitjor record esportiu: Incidents a San Fernando on l’afecció va saltar al camp i es va liar una batalla campal. Va ser lamentable.

Una ciutat: València.

Un país: Espanya.

Un llibre: Tierra de lobos.

Un hobby: Anar amb bicicleta i muntar a cavall.

Una qualitat humana: El respecte.

Un desig: Salvar la categoria.

Un diumenge sense futbol com és per Ramon: De categoria, amb la família.

Pots passar sense futbol: Costa, és el que he fet tota la meva vida.

Els futbolistes, d’on trèieu aquestes belles noies, tan elegants. Quin és el secret segons tu per tindre una noia així de bonica?

No ho sé jo crec que cadascú es busca la vida com pot. En este sentit cadascú elegeix la persona que pensa que pots viure una vida amb ella sense problemes i el millor possible.