Pere Tosca pintor... Sant Cugatenc... Escalenc... Barceloní, bé en tot cas diria que pintor dels ambients allà on transmeti tot allò que em fa sentir bé.

Tota la vida he restat a la recerca d’allò que puc fer més bé. Aquesta recerca ve donada per una inacabable curiositat de mi mateix.

Curiosament des de ja fa uns anys, vaig tornar a reprendre una activitat que de petit i de jove sempre m’havia resultat molt fàcil, en especial en el que al dibuix es refereix, tot afegint-hi un traç molt característic.

Vaig connectar amb aquest món i a hores d’ara penso que he après molt, malgrat que mai se’n sap prou i que l’evolució és contínua.

Estic realment sorprès de la forma en què m’ha calat la pintura i el fàcil que em resulta comunicar tot allò que veig i sento. Crec que sens dubte és la millor manera que tinc d’expressar-me, molt millor que amb la parla o amb la lletra escrita.

Sento passió pel que faig i pel que fan els altres, sempre i quan el que faig i el que veig tinguin uns certs nivells de qualitat.

Curiosament quan tinc uns pinzells a les mans i sento l’olor de la pintura i de la tela, entro metafísicament dins el quadre. M’estic dins d’ell mentre hi treballo, i tota la meva activitat es dedica absolutament al tema. Això em fa moltes vegades acabar ben cansat, perquè és tot el meu cos el que es belluga. Al pintar sempre dret, vaig endavant, enrere, mig acluco els ulls... Els tubs dels colors no tenen prou cabdal per a donar-me sobre la paleta tota la pintura que necessito. És fantàstic, encara que també pugui semblar una cosa de boixos.

Si teniu interès per quina ha sigut la meva formació us diré que és autodidacta i itinerant, en el sentit que m’agrada molt treballar amb altres pintors per poder conèixer les seves tècniques i percepcions i per validar amb uns altres ulls la obra que realitzo...  Parlo de pintors com la Marina Gaicedo, L´ADOLF i l’ Eustaquio Casero.

2002, L'INICI D'UN ALTRE EPOCA

 Des de el 2002 he connectat amb Teresa Llacer, que a mes de tenir un immens currículum com a pintora i acadèmica , arrossega les tendències de  Ramon Sanvicens i d'en Joaquim Mir amb les quals i soc molt proper.

De fet ha estat un retrobament amb el dibuix, el model al natural, el encaix , la valoració, un repàs de tècniques i un pas mes cap a la meva configuració com artista.

He entrat una mica mes en la interpretació d'allò que es veu o que tenim al davant,  no tan sols procuro captar els ambients si no que he anat incrementant la meva estimació per allò que faig

Sovint la Teresa amb sorprèn amb petits i a la vegada..... grans detalls tècnics i conceptuals, com la esquematització dels  personatges i les formes, la arquitectura dels objectes.

Mica en mica tinc mes clar tot allò que m'agrada i allò que no m'ofereix cap mena de sensació agradable. Cada vegada mes els quadres que faig,  incorporant elements de la meva pròpia imaginació i trec tot allò que em fa nosa.

Per un altre banda cada vegada el traç que tinc es mes musical i a la vegada harmònic, com si es tractes del us de la respiració en els actors del teatre.....els pinzells fan zasss, zassss, zasss,  es com un petit concert pictòric.

No sé, de moment estic pintant  seriosament des de el 1998... Penso que he fet molt de camí, però seria una mentida i d'aquestes no us en diré cap, que encara veig que tinc un immens camí per recorre i n'estic disposat a fer-lo amb tota la meva il·lusió , capacitat i esforç.

Crec que la meva experiència és prou bona i de molt bon rotllo, i m’agradaria compartir-la amb tots vosaltres.

Pere Tosca.

Detall de Dama del Mar

Flors Vermelles

Continuar