En els nostres dies, es parla de catarisme com a un mitjà de debat però que, encara resulta un corrent divergent i paral.lel al que és i representa l'església catòlica.

L'església va perseguir a aquests heretges a partir de l'any 950 i fins el 1321, data que es coneix com a última creuada de perfectes del llenguadoc.

La paraula llenguadoc ve de llengua i oc. L'oc ve d'Occitània, on es parla aquesta llengua morta ja, a França,  República Francesa que diu que "a l'estat francès només s'hi parla el francès i no hi ha lloc per altres llengües."

La societat de creients d'Occitània, els va anomenar bons homes i bones dones. El catarisme sorgí perquè es debatia la crisi de l'eucaristia que posava en qüestió la presència real de Crist dins de l'òstia..  Els càtars rebutgen l'eucaristia. L'òstia és la matèria.

El catarisme es va posar de moda i es va extendre des dels Balcans fins a Anglaterra, Itàlia del nord, Champagne, Borgonya, Renània i Flandes. 

El Papa Inocenci III es va alarmar molt i des de l'any 1100, va sol.licitar ajut als poders feudals i al rei de França Philippe Auguste, per poder frenar el que estava passant.

El 8 de gener de l'any 1198, el Cardenal Lotario Conti di Segni va esdevenir Papa Inocenci III.

El ressò més mediàtic fou a Occitània on vivien catòlics, romans i càtars.

A Pamiers, l'any 1207, un jove cavaller del comtat de Foix, es va trobar amb el bisbe de Toulouse que es deia Foulque. Aquest un dia li va dir:

- Per què no expulses als heretges de la teva regió?

I el cavaller li va respondre.

-Tenim amics i cosins entre ells i nosaltres volem viure en pau.

Fou així com els occitants es corvertiren en còmplices del catarisme i com surgí la primera creuada contra els heretges impulsada pel Papa Inocenci III.

Raimon VI es va vendre i traí la gent d'Occitània i va lluitar a les creuades.

Però els occitants van rebre ajuda del rei d'Aragó, Pere II, perquè no li interessava que el rei francès trepitges parts del seu domini.

Amb les creuades, Occitània es reforçà i s'unificà encara més el seu sentiment nacional occità.

Pels càtars hi ha dos principis:

un són les coses i éssers vius que són obra de Déu, l'altre és el príncep del mal que viu més enllà del món ple de corrupció.

"- El maligne va pujar al cel per seure al costat de Déu però Satanàs, va ser derrotat i va caure damunt del vidre del firmament que contenia la terra i els set cels que ell mateix havia creat.

El príncep de les tenebres va restar  molts anys a les portes del paradís. Només pensava en com tornar a pujar al cel.

Però un dia va aconseguir entrar al regne i es va dirigir als esperits celestials creats pel pare i els va dir que vivien sotmesos i que ells els prometia bens terrenals. Una tercera part de les criatures del cel van caure damunt de la terra. Déu, va tapar amb les mans el forat que hi havia perquè les altres criatures no poguessin caure.

El maligne els va dir,  a aquells que havien caigut en la temptació, que elscobriria d'una pell de la qual mai no en sortirien, uns cossos de carn dintre dels quals perderien els records del bé i la joia que havien tingut dalt del cel."

L'abril de 1204, el rei Pere II d'Aragó i el Comte de Toulouse Raimon VI, van signar a Millau un tractat d'aliança defensiva. El 1217, Raimon VII, va presentar-se a Tolosa per crear un moviment de resistència contra Simó de Montfort.

El 24 de juny de 1218, Simó de Montfort va fer servir una arma poderosa i innovadora per l'època: La Gata, que era una enorme casa de fusta muntada sobre vuit rodes, coberta amb cuiros crus de bou per fer de sostre i reforçada als costats amb mampares de ferro i d'acer: fins a 400 cavallers i 150 arquers es podien allotjar a dins d'aquesta màquina.

Però els càtars van enfrontar-se de valent i Simó de Montfort va morir davant de les portes de Tolosa.

Montfort fou enterrat a la manera francesa: van bullir el cos per separar l'esquelet de la carn i les entranyes. Al sarcòfag hi van escolpir un lleó rampat amb una inscripció que deia: " Gloriosíssim màrtir de Jesucrist".

El catarisme imperava el fet de no menjar res que provingués dels animals, tret de l'oli i el peix. No juraven ni mentien. Quan es morien se'ls tallava als morts les ungles i un tros de cabells perquè es creia que continuarien creixent després de la mort.

Milhorier, ve del llatí melioramentum o adoratio. Era una salutació que els creients feien als bons homes i les bones dones, per mostrar-los el seu respecte i demanar-los la seva benedicció.

Un dels bisbes càtars més coneguts fou Guilharbert de Castras. Aquest "bon home" va ensenyar: "Quoniam trium est regnum et virtus et gloria in saecula. Amen"- Perquè són vostres per sempre, el regne, el poder i la glòria, Amen.

L'any 1226, Lluís VIII, amb l'ajuda del Papa i dels barons francesos, va preparar un exèrcit que hauria de ser poderós. S'unien el lliri blanc, símbol de la monarquia i la creu de Roma. Però aquell mateix any, el mes de novembre, Lluís VIII, va morir de disentèria.

Els càtars no beneren la creu de Crist perquè és l'instrument del seu suplici, també les estàtues de sants perquè són trossos de fusta o marbre fetes per la mà de l'home.

Raimon VII, va tenir que assumir la submissió del llenguadoc a la corona francesa i a sotmetre's a diversos acords.

Un dels acords, potser el més important, va ser de fer justícia als heretges. Pagarien dos marcs d'argent (200€) a aquell qui lliurés un heretge.

Aquest acord fou ratificat a París el dijous Sant de l'any 1229.

Però Raimon VII, va ser despullat dels seus vestits i es quedà amb calces i una camisa. Va entar a Notrê Dame i fou fuetejat a l'altar, davant de bisbes i abats.

Tolosa fou domini del poder francès i la filla de Raimon VII, va haver de casar-se amb el rei francès.

Som a principis del segle XIII, neix la "inquisitio hereticae pravitatis", coneguda mundialment per la Santa Inquisició.

L'any 1215, a Tolosa, Domènec de Guzman funda els dominicans. El 1232, Montsegur esdevé "el cap i el setge" de l'eglésia càtara.

El 1233, el Papa s'adreça als dominicans per tal que escollissin un predicador per descobrir heretges. Va ser doncs, que el Papa Gregori IX, va confiar la tasca als germans priors. Fou el 20 d'abril de 1233.

El primer inquisidor de la història va ser Guilhem Arnaut de Montpeller. Fou l'any 1234 que s'autoritzà a jutjar als herètics.

La primera dona càtara que confessà els seus costums i declarar en contra de l'església va ser Sibil.la Peire, que l'any 1235, fou comdemnada a la foguera per l'inquisidor Jaques Fournier.

La proclama de la inquisició pels carrers de Toulouse, l'any 1237 era: "Qui atal fara, atal perira" - tal faràs, tal moriràs-.

L'any 1235, dalt del pollegó imponent de Montsegur, hi vivien els bons homes i les bones dones, amb Guilharbert de Castras al capdavant.

El senyor originari del castell de Montsegur era Raimon de Perelha i el seu cosí Peire Rotger de Mirapeis.

El castell tenia una torre mestra i amb muralles, amb totes les cases apinyades al seu voltant, construïdes amb diferents nivells,  cobertes de brancatges o de teules de color rogenc i separades per sinuosos i frondosos carrers i passatges.

Un mur que serpentejava, fet de pedra i un parell de barbacanes protegien tot el recinte.

Fora del castell, a la cara sud de la muntanya, hi havia un estret passadís destinat a permetre que, en cas de perill, els soldats poguessin moure's amb rapidesa.

Les cases estaven fetes de fusta, fang i palla. La planta baixa tenia un petit cancell i una sola cambra que feia de foganha-cuina, menjador i sala- amb una petita llar de foc al centre. A dalt hi havia una petita cambra amb un únic dormitori, aguantat per bigues encarades a la roca. Tenia una finestra per planta.

L'any 1241, un grup de càtars encapçalat per Peire Rotger de Mirapeis, van assaltar el castell dels Comtes de Tolosa i mataren al frare principal que tant de mal els havia fet, Guilhem Arnaut. El maig de 1242, a  Avignonet, van assassinar uns inquisidors de Tolosa.

Raimon VII, va perdre la guerra contra l'exèrcit francès i a la primavera de 1243, es va haver de signar un nou tractat de pau on els heretges i els seus partidaris, havien de jurar fidelitat a l'església.

L'any 1244, Montsegur va ser assetjat. Les esperances eren posades en el Comte de Tolosa per salvar els últims bastigis del castell, però el temps passava, el menjar es trobava a faltar i l'ajut no venia.

El 2 de març, Peire Rotger, va demanar ajut a Carcassona. Això volia dir baixar de la muntanya i presentar-se davant de l'església catòlica i abjurar de la fe.

El 16 de març de 1244, els caps militars i religiosos van pendre possessió de Montsegur. Tots aquells que no volien renegar de la seva condició de bon home, eren cremats a la foguera sense compasió. La foguera però, no era pas un càstig, ni un turment, ni cap suplici, era doncs, una força irresistible, una porta lluminosa de la terra dels vivents.

Van cremar a 225 persones. Va ser la fi de les esglésies càtars organitzades a Occitània.

La inquisició va ser sistematitzada a Carcassona, Albi i Tolosa.

Des de l'any 1307 fins el 1324, Bernard Gui va ser un dels inquisidors de Tolosa més durs que l'església pogués tenir. Va ser un fitxatge molt bo, perquè tenia uns mètodes personals per fer parlar a la gent.

L'any 1321, va ser cremat l'últim dels bons cristians. Va ser Guillaume de Belibaste, perfecte càtar que fou cremat a Villerouge-Termenès. Malgrat tot, es creu que queden creients arreu del món.

És de manifest que la inquisició, va manar que fos enderrocat fins els fonaments, el castell de Montsegur.

El 1249, va morir Raimon VII i tal i com estava previst en el tractat de París, la seva filla, Joana, es va casar amb el germà del rei i com que es va morir sense descendència, el comtat de Tolosa va posar-se en mans de la corona francesa.

A començaments del segle XVI, va ser edificada una fortalesa que és la que actualment es pot visitar del castell de Montsegur. Un magnífic indret, un racó de món isolat i regnat per la natura i la tranquil.litat.

I encara ara, si s'escolta bé, es pot sentir el vent que porta missatges dels bons homes i les bones dones.

Més informació: www.cathares.org